“El que més m’agrada de l’art és el simbolisme”

Va néixer a Mèxic, país on es va treure la carrera de Medicina. Més tard, es va instal·lar a Barcelona per cursar dos màsters, un en andrologia i l’altre en cirurgia de mínima invasió. Fa quatre anys que viu a Andorra i es dedica a la urologia després d’haver fet moltes guàrdies. A més, col·lecciona art des de ben petit.

Per què es va instal·lar al país?

El fet d’experimentar coses noves és el que realment és la vida. Viure en un altre país, tenir altres visions i compartir i conviure amb altra gent aporta un enriquiment personal. A vegades, estem arrelats a certs patrons repetitius i s’han de trencar.

Va tenir clar que estudiaria Medicina?

A mi sempre m’havia agradat la part de l’enginyeria. El meu pare es pensava que estudiaria això, ja que tinc dos germanes més grans que s’hi dediquen. Però, encara que m’agradessin els ordinadors, em cridava l’atenció la medicina, per poder tenir contacte amb les persones i ajudar-les.

El seu pare ho va entendre?

Sí. De fet, tenia un amic molt proper que era uròleg. Vaig estar anant a la consulta de l’uròleg (que tenia bastant renom a Mèxic) durant diversos mesos per veure com atenia els pacients i feia cirurgies. Vaig decidir estudiar medicina per ser uròleg.

Hi ha alguna relació entre la seva professió i el fet que col·leccioni art?

En l’ésser humà ha d’existir un equilibri. Potser és difícil, però ha d’haver-hi la part familiar, la feina, i tenir alguna cosa que et motivi i sigui el teu refugi. El meu és l’art.

Admira els artistes?

Els artistes plasmen coneixements en un art, sigui la pintura o l’escultura, i això sempre m’ha cridat l’atenció, des de petit. Quan feia primària, vaig veure unes pintures en una revista de Remedios Varo i em va sorprendre molt, perquè em vaig preguntar què significaven aquells éssers tan estranys. Les cares. Un art surrealista que en aquella edat em va crear molta curiositat.

Quan va començar a col·leccionar art i per què?

Tenia 18 anys quan vaig comprar les primeres adquisicions. Eren unes nines de porcellana. Figures estranyes que em cridaven l’atenció. Sempre m’ha agradat comprar coses que no són fàcils de trobar.

Col·lecciona obres de Mark Ryden?

Sí. Però no les he ofert a l’exposició del Centre d’Art d’Andorra la Vella per no interferir amb les que ha cedit Antonella Montinaro, directora de màrqueting i exposicions a Arte Contemporáneo GACMA de Màlaga.

Què li crida l’atenció del surrealisme pop de Ryden?

Són persones que posen part de la seva vida en un quadre, en una història que té un simbolisme espiritual. Possiblement, a la vista de qualsevol persona no és tan perceptible. És la forma d’entrenar-se i poder veure-hi més enllà.

Què li produeixen les seves obres?

Misteri, enigma, que és el que més m’agrada de l’art. També el dubte i el simbolisme.

Quina és la seva obra més coneguda?

La caricatura de la portada d’un àlbum del Michael Jackson.

Col·lecciona més coses?

Sí, moltes més. Per exemple, una figura d’un gat que vaig encarregar que em fessin a Mèxic. M’agraden les coses fetes a mà perquè plasmen l’essència i l’amor de l’artista. També tinc figures de Sofia Paraskevopoulou, Julien Martinez i Zoe Thomas.

De quantes peces es compon la seva col·lecció?

Diria que unes 80 en total, aproximadament. Hi ha coses que no són casualitat, sinó causalitat. L’altre dia, vaig estar a Saint-Émilion, a França, i vam anar a menjar a un restaurant. La noia ens va demanar si teníem algun problema a menjar a la galeria dels seus pares, i em vaig topar amb uns quadres surrealistes impressionants. Me’n vaig emportar dos.

Quina és la peça a la qual té més estima?

Uns titelles de República Txeca que estan fetes amb fusta i porcellana. Hi ha figures que les aprecio més depèn del moment.