L’arribada d’immigrants d’Andorra alerta Espanya

Espanya segueix amb molta atenció els diferents episodis que l’afecten directament pel desplaçament a la Seu d’Urgell o altres ciutats de l’estat veí d’immigrants extracomunitaris que, per raons diverses, no aconsegueixen o perden el permís de residència i treball i que normalment acaben recalant a la capital urgellenca, de manera que s’està començant a crear una bossa de ciutadans en situació irregular que necessiten serveis bàsics.

El missatge que arriba de fonts properes al Govern espanyol –de moment de forma tènue– és que la problemàtica, lluny d’acabar, s’està fent més gran. L’exemple són les 21 famílies –amb fills menors d’edat– que fa poc han estat expulsades d’Andorra per viure sense les autoritzacions pertinents. Andorra, certament, compleix el que marca la llei, però l’executiu espanyol considera que el Principat s’espolsa un problema que acaba arrelant a l’Alt Urgell. La idea que està prenent forma és establir un règim dels transfronterers. Les fonts remarquen que no hi ha cap mena d’intenció d’obrir una disputa i que la via que s’ha de seguir és la cooperació transfronterera, de la qual es parla molt, però és gairebé inexistent.

De moment, encara no s’ha produït cap contacte amb les autoritats andorranes per abordar aquesta situació, que és relativament nova i que coincideix amb l’arribada de treballadors sud-americans per cobrir la falta de mà d’obra que s’està cronificant a Andorra. Espanya topa amb la circumstància que aquestes persones no necessiten visat per al territori espanyol i, com que Andorra no expedeix aquest document, es fa difícil un control, ja que poden estar-se fins a tres mesos a Espanya en qualitat de turistes, una condició que no es dona, ja que acaben residint i treballant sense permisos.

Malgrat la voluntat d’evitar que aquest nou escenari condueixi a una confrontació, cada cop són més les veus que reclamen algun tipus d’acord entre els dos països que ajudi a mantenir un control. Les autoritats espanyoles, també municipals i comarcals, comproven que aquests ciutadans no poden treballar –per fer-ho, cal venir del país d’origen amb un contracte laboral– i ho fan sense que se’ls declari, necessiten ajudes socials i cobertura de les necessitats bàsiques, escolarització per als fills i atenció sanitària. És a dir, una sèrie de serveis públics que tenen un cost. Tampoc poden optar a un lloguer i han de viure compartint pisos, en alguns casos amb condicions poc apropiades.

L’estat veí, assenyalen les fonts, tem que algunes d’aquestes persones tinguin antecedents penals greus i avisen que a la Seu s’està generant un sentiment de rebuig a ser “l’armari” dels problemes que té Andorra. Les mateixes veus creuen que si l’executiu andorrà no fa una reflexió i atura aquest èxode, “Espanya s’haurà de plantar i dir prou perquè s’està perjudicant una ciutat espanyola en benefici de la part andorrana que no té escrúpols”. En el record, hi ha l’intent de convertir Anserall en un “gueto” durant el mandat com a alcalde de Joan Ganyet. Es va formular que el petit poble a tocar de la Seu fos la residència bàsicament de treballadors portuguesos d’Andorra, “i ara, sense fer soroll, sembla que això s’està produint”, alerten alguns polítics urgellencs al Diari.

Segons aquestes fonts, els veïns de la Seu d’Urgell se senten víctimes dels problemes d’Andorra, perquè “la ciutat té el seu projecte, que no és créixer de forma excessiva”, i amb un to més contundent mantenen que “no tenim la vocació de ser l’armari de la gent amb menys recursos i més problemes que arriba d’Andorra i que es passeja per la ciutat”.