“A Andorra el meu nivell d’estrès està a -200%”

Sergi Mas, comunicador polifacètic, ha treballat a totes les ràdios (excepte la COPE) i a les televisions d’Espanya, a més de la premsa escrita. Ha decidit iniciar una etapa de maduresa professional a Andorra, prenent distància de la que fins ara era la seva zona de confort.

"A la ràdio ets tu i com a molt un tècnic. El que vols dir és el que acaba sortint

Per què va decidir instal·lar-se a Andorra?

L’any 1984 vaig venir treballant a una emissora que es deia Cadena Catalana a cobrir l’stage del Barça. Podies entrar a l’hotel i parlar amb els jugadors. Després de 40 anys el país no té res a veure amb l’actual. He anat venint com a turista amb la família. El febrer del 2022 em va trucar el CEO de Cadena Pirenaica i em va proposar de ser el director d’antena de Ràdio Valira. I vaig pensar si no agafo aquest tren, ja no tindré una altra oportunitat. Estic molt bé aquí.

Què és el que li ha agradat per quedar-se?

És un pack de moltes coses plegades, el to vital, el benestar, la seguretat, l’entorn. He patit problemes de salut que han acabat en desmais, que m’avisen mig minut abans. I això m’ha passat al plató d’El Hormiguero, TV3 i a Televisió Espanyola. Tinc un buf al cor i una obstrucció a la caròtida. A part tinc l’esòfag molt delicat. Des que estic a Andorra no m’he desmaiat ni un dia. Al Principat el meu nivell d’estrès està a -200%. Soc molt feliç aquí i visc a Escaldes.

Ara què està fent?

He obert la meva agència de comunicació, Sergi Mas Comunicació. Amb 60 anys he conegut i conec moltíssimes persones de l’ofici, i per tant també molts caps de mitjans, i ara per ara els contactes i l’experiència són molt preuats. Per exemple amb la meva agència estic col·laborant amb empreses, institucions i fins i tot particulars que resideixen al país per tal de tenir soroll a baix, fent reunions presencials de continguts amb periodistes de Catalunya i d’Espanya.

Tota la vida dedicat a la comunicació. Com descriuria la seva trajectòria?

Queda lleig que ho digui però una trajectòria espectacular, imparable i constant.

Triaria televisió o ràdio? Per què?

Ràdio. En aquest mitjà ets tu i com a molt un tècnic. El que vols dir és el que acaba sortint. Comences a les 12 i a les 11.59 estàs parlant amb la teva parella. Ets tu. A la televisió si vols començar dient que ha pujat el preu de les pomes, primer és llum, micro, maquillatge i després com acaba sortint aquesta frase segons el criteri del realitzador, que és el que dirigeix.

Tot i així ha fet molta televisió.

Sí, i m’encanta. Em poso feliç quan veig el pilot encès. No obstant, la tele transparenta massa els defectes i és tot bastant artificial. Hi ha molta pressió. I això també afecta la salut.

Quin és el programa radiofònic que més ha gaudit fent?

M’ho he passat bé moltes vegades, però em quedo amb El Telèfon del Mas, que es va emetre del 2001 al 2004. Era una hora lliure de tonteria, improvisació, de trucades a números que no coneixíem i fer una mica el gamberro. Estava a punt de fer 40 anys.

Encara el reconeixen com a Montilla?

M’han fet molts cops la broma de confondre’m amb el José Montilla, encara avui em passa. L’altre dia esperant el bus a la parada em demana un noi “ei, Sergi, oi que tu feies de Montilla a Polònia?”. 11 anys després em segueixen parlant d’aquest personatge. I això que ell era bastant parat i feia moltes pauses.

A les cadenes de televisió li ha costat adaptar-se a la línia editorial?

No, perquè quan et fitxa algú tu ja saps com va a cada cadena. Si estàs a la SER no has de llegir un pare nostre cada dia. T’adaptes i hi ha coses que has de pensar si són necessàries dir-les o no. Per exemple, l’any 1999 i 2000 vaig estar dos estius fent un programa que es deia El Informal a Telecinco i ja sabia el que hi havia. L’autocensura te la poses tu mateix. Sempre he sigut molt lliure amb les meves intervencions.

Com ha estat el canvi de passar del focus mediàtic a tenir un paper més secundari?

Millor del que em pensava. Ja sabia que pujant a Andorra em veuria i m’escoltaria molta menys gent. Tampoc he desconnectat mai de Barcelona i mai he tingut la sensació de venir a un lloc que fos com a Barcelona. Ja ho sé això. Prefereixo mil cops la pressió que tinc aquí. El meu estil de vida ha canviat a moltíssim millor, i de llarg.

I va molt a la muntanya?

Mai havia sigut d’anar a la muntanya però m’hi he convertit. No té explicació possible perquè sempre he estat molt urbanita i ara m’estic aficionant a caminar per la muntanya. Amics meus de Barcelona em diuen “veus com està tot?”. Mai res és el que era. És com això de la Unió Europea que passa aquí.

Què n’opina vostè?

Sempre he portat la samarreta del no però crec que hi ha un tema econòmic prou important, així que m’estic traient la samarreta del no i em vull fer la del sí. Tinc pendent tenir una conversa amb el cap de Govern, el Xavier Espot. A banda de l’agència vull fer un podcast. M’he dedicat tota la vida a fer entrevistes i m’apassiona.

Per què?

Doncs perquè portes un tros de la teva vida cap a l’exterior. Has de tenir la seguretat per exterioritzar el que tu vols.