DUEN DOS ANYS I MIG SENSE PODER VIURE A CASA SEVA
Els afectats pel toluè s’aferren a la llei sobre substàncies tòxiques
El matrimoni perjudicat va entrar una demanda al Consell General sobre la regulació de productes nocius, però encara espera resposta
Manel Álvarez i Virgínia Claverol, revisant papers a casa seva.
Set mesos i cap resposta. Aquest és el resultat de la demanda que han obtingut de l’executiu Virgínia Claverol i Manel Álvarez, el matrimoni d’Engolasters que va haver-se de mudar per les emanacions tòxiques de toluè que tenien a casa seva provinents de les reformes del seu veí – “una substància totalment prohibida per a la construcció, tal com ens han dit els experts que hem consultat”, apunta Álvarez–. En una carta oberta per al Consell General i el Govern, el matrimoni va preguntar sobre la regulació de les substàncies tòxiques i perilloses al Principat. “Hi ha molts productes que contenen aquestes substàncies, que són cancerígenes i tòxiques i que estan a la venda en establiments del Principat, a l’abast de qualsevol persona”, comenta Claverol.
“Molts productes amb toluè estan a la venda en botigues del Principat, a l’abast de qualsevol”
“Fa quinze anys que hi ha un marc legal i a Govern no li ha donat la gana de legislar”
El matrimoni defensa la seva postura basant-se en la mateixa legislació andorrana. Tal com indiquen en l’escrit, l’any 2009, el Govern va emprar l’article 59 de la Constitució que estableix que el Consell General podia delegar l’exercici de la funció legislativa a l’executiu per introduir en la llei general de sanitat, de vint anys enrere, addicions i precisions aportades pel mateix administrador central. La parella destaca, sobretot, l’article 20, el qual mostra en una llista les tretze obligacions que les diferents autoritats sanitàries poden legislar dins les seves competències, i entre elles, sobre substàncies tòxiques i perilloses. “Això demostra que fa quinze anys que hi ha un marc legal sobre les substàncies tòxiques i perilloses i a Govern no li ha donat la gana de legislar”, assevera Álvarez. Fa dos anys i mig que el matrimoni va haver d’abandonar casa seva a causa de les greus emanacions de toluè i ara el cas es troba judicialitzat en el Tribunal Suprem per la inacció de la part contrària –tant el veí, com l’arquitecte i el constructor– de solucionar el problema. L’atzucac per a la parella es mou en la definició del seu cas per a l’administració, que ho considera un afer entre particulars i no un de salut pública. “No pot ser mai un problema entre privats quan és una substància de la qual a Andorra no hi ha cap regulació ni control”, indica Claverol, que afegeix que “el mateix ministre Gallardo va obrir un expedient als arquitectes”.
L’afectada fa referència a un expedient sancionador incoat per l’aleshores ministre de presidència, economia i empresa, Jordi Gallardo, i en què els tècnics de l’àrea de desenvolupament, seguretat i qualitat industrial van imposar una sanció de 6.001 euros a l’arquitecte de la propietat contigua a l’habitatge de la parella d’Engolasters un mes després que abandonessin casa seva per no haver aturat els treballs i “posar en perill les persones i els béns”. La sanció va entrar dins la disposició de les infraccions “molt greus”, amb una multa mínima de 6.001 euros –la interposada– i una màxima de 60.001 euros d’acord amb el que tipifica la llei de seguretat i qualitat industrial del país. De fet, l’article 29 de la normativa indica que la competència per imposar sancions a les infraccions molts greus i greus recau en el Govern. Entre els diferents arguments, els tècnics de l’administració van constatar “l’existència de vapors tòxics al pis dels denunciants a una concentració molt alta a simple respiració” i que s’havia fet “una mala praxi en els treballs de fixació en utilitzar un producte que en les seves fitxes tècniques i d’ús indiquen els seus perills”.
“És de vital importància legislar sobre aquesta matèria, ja que hauria de ser una prioritat de l’administració protegir la salut de les persones i el medi ambient”, apunta Álvarez. En el decurs d’aquests dos anys i mig, i després de viure deu mesos en un hotel fins a trobar un altre pis on viure, el matrimoni ha presentat la seva situació en cinc diferents departaments de l’administració i ha tingut reunions amb les principals formacions polítiques. L’únic partit que no els ha rebut és el PS, fet que no els deixa de sorprendre. “No entenem aquesta falta d’interès”, comenta Claverol. En l’horitzó més proper, la parella es planteja reactivar la via política per tal d’accelerar el procés i posar-hi, d’una vegada per totes, punt final.