Les dificultats dels fisioterapeutes s’estan traduint en llistes d’espera de fins a dos mesos

Concertar cita amb un fisioterapeuta s’està convertint en una tasca complicada en aquests temps en què professionals sanitaris o relacionats amb la salut es queixen que les tarifes concertades amb la CASS no s’adiuen als temps actuals. S’ha vist amb el poc interès dels psicòlegs per entrar en l’estructura de la CASS, i els físios, indispensables per a recuperacions dels moviments i de les articulacions, que no amaguen que han de fer moltes hores i agafar més pacients dels recomanats perquè els números quadrin a final de mes.

Les xifres són eloqüents. La seguretat social abona 16,38 euros per a una sessió normal, i 20,20 quan la feina és més exigent i s’han de tractar dues extremitats –per exemple una cama i un braç–. Anar per la via privada suposa un desemborsament de 90 euros per una sessió d’una hora i fins a 150 euros per 90 minuts, una quantitat que està a l’abast de poques persones, tenint en compte que per a la recuperació són necessàries diverses sessions, com a mínim unes 20.

Els professionals consultats pel Diari coincideixen a descriure un panorama poc encoratjador i constaten que en poc temps han hagut de tancar quatre centres. Actualment hi ha 128 col·legiats, requisit indispensable per treballar a càrrec de la CASS: “Ningú s’atreveix a deixar de ser convencionat i intentar viure únicament de clientela privada perquè et podries quedar sense feina”, explica un físio, que afegeix: “Només aquells que tenen com a clients youtubers o esportistes coneguts es poden permetre treballar com cal sense dependre de la seguretat social”.

Les queixes també coincideixen en el fet que és la CASS la que “imposa” les tarifes. Fa dos mesos van passar de 14 euros als 16,20 actuals, una quantitat que obliga a tenir més d’un pacient alhora. Aquests professionals descriuen que “per generar 70 euros en una hora, t’has de guanyar la vida atenent cinc pacients a la vegada, és l’única manera per fer front als costos del negoci i a uns lloguers que ens ofeguen”. Molts hi estan acostumats i tenen una rutina que fa que mentre aplica el massatge adequat a un pacient, els altres fan exercicis o estan amb equipaments especialitzats per curar la lesió. “A final de setmana, dijous o divendres, les mans ja no tenen força, acabes esgotat”, remarca un professional que assegura que ha arribat a tenir 60 pacients en un dia: “És inviable amb aquests preus, només tenim mals de cap per intentar aguantar que la nostra activitat ens permeti viure”.

La situació fa que hi hagi llistes d’espera per aconseguir cita amb un físio i es pot trigar entre un o dos mesos a aconseguir-ne. Lògicament aquest retard no és acceptable en persones que tenen dolors permanents i que necessiten una recuperació. Des del sector avisen que el nombre de col·legiats va a la baixa i que cada cop és més difícil trobar empleats. França s’ha convertit en un destí millor pels sous més atractius amb nòmines que els propietaris de centres de fisioterapeutes no poden pagar igual, precisament perquè els ingressos són més baixos.

La dependència de la CASS és total: “Un 95% dels nostres pacients arriben derivats pels metges o especialistes, i s’ha de ser molt valent per prescindir-ne i dependre només de l’atenció privada, que molt pocs poden pagar quan es tracta de diverses sessions”. Hi ha una forquilla i no existeix una tarifa unificada per als usuaris que paguen de la seva butxaca, que es mou entre 82 euros per hora i els 150. Es té en compte el nombre de sessions privades per ajustar un preu més assequible en funció de la durada del tractament. La tarifa de la CASS de 16,38 euros no obliga a una durada concreta de cada sessió, “que tant pot ser de cinc minuts com de tres hores”.