Els partits polítics confien de mantenir les bones relacions amb França

La realitat històrica, econòmica, social i cultural del país fa que sempre es miri de reüll els països veïns. Diumenge, els ciutadans del nord van sortir a votar en unes eleccions legislatives que, amb els resultats a la mà, poden provocar, per tercera vegada, la cohabitació en el poder –quan el president i el primer ministre són de diferents formacions. Tot i això, des de la classe política del país regna la prudència davant els possibles canvis i la confiança a mantenir les bones relacions amb l’estat francès. “Ara per ara no hi ha cap motiu per pensar que ens pot afectar, ja que les relacions estat amb estat i la figura del Copríncep es manté”, va comentar el president del grup parlamentari de DA, Jordi Jordana, que va afegir que “desitgem que qualsevol govern que sorgeixi mantingui les bones relacions amb Andorra”. En la mateixa línia es van manifestar des del principal partit de la minoria, Concòrdia, els quals allarguen la mà al futur primer ministre i desitgen, com DA, “que continuïn les bones relacions amb nosaltres perquè són uns socis imprescindibles”, va apuntar la membre de l’executiva Clara Grau.

“Desitgem que qualsevol govern que sorgeixi mantingui les bones relacions amb Andorra”
Jordi Jordana, President parlamentari de DA
 

“Són uns socis imprescindibles, desitgem que continuïn les bones relacions”
Clara Grau, Membre de l’executiva de Concòrdia
 

“La gent comença a aprovar les polítiques d’esquerres, esperem que aquí també faci el gir”
Pere Baró, President del PS
 

Tant Concòrdia com el PS i Liberals no van dubtar a posar en relleu i alegrar-se dels resultats que frenen les aspiracions de la ultradreta del Reagrupament Nacional d’assolir el poder legislatiu. “Ens felicitem perquè la pujada de l’extrema dreta ha quedat, finalment, en tercer lloc i perquè són guanyadores les forces d’esquerres”, va indicar el president del PS, Pere Baró. Una idea compartida per Concòrdia, per a qui l’extrema dreta “suposa un perill i un replantejament de les posicions democràtiques”, va dir Grau. El socialdemòcrata apunta que amb els resultats recents a França i el Regne Unit es demostra que “la gent comença a aprovar les polítiques d’esquerres” i confia que a Andorra “també es pugui fer aquest gir”. Tanmateix, Baró va ressaltar la importància de les relacions que tenen amb la família socialista europea i en especial amb el Partit Socialista francès, a qui, conjuntament amb el Nou Front Popular, van felicitar pels resultats, amb els quals “és important mantenir les relacions perquè en les qüestions bilaterals són d’ajuda”. Des de Liberals, la presidenta, Cristina Rico, comenta que se senten “contents” pel fre a l’extrema dreta i que els feia “por” que governés, tot i que manifesten que “ens haurias agradat que hagués guanyat el partit de Sarkozy”. No obstant això, creuen que hi haurà una “continuïtat” amb les relacions entre tots dos països.

“Hi haurà d’haver compromisos entre els diferents partits perquè no hi ha majoria”
Carine Montaner, Presidenta d’Andorra Endavant

“Estem contents que s’hagi frenat l’extrema dreta, ens feia por que governés”
Cristina Rico, Presidenta de Liberals
 

Per la seva banda, la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va constatar que “hi haurà d’haver compromisos perquè no hi ha majoria”. Una idea que tota la resta de formacions parlamentàries també van destacar, fent palès el fraccionament del parlament de l’estat veí. Així doncs, dels 577 escons de l’Assemblea Nacional, la coalició d’esquerres del Nou Front Popular capitanejada pel líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, va obtenir 182 escons. En segon lloc, Ensemble, la formació oficialista d’Emmanuel Macron, va obtenir 168 escons, 77 menys dels que va obtenir en els comicis del 2022. Reagrupament Nacional, de la líder ultra Marine Le Pen, va fer-se amb 145, quan algunes enquestes prèvies li donaven majoria absoluta.