SISTEMA PÚBLIC
El pacte d’Estat de salut arrenca a mig gas
L’han subscrit una trentena d’entitats, però part del teixit associatiu dubta de la seva eficàcia
El cap de Govern dirigint-se ahir als representants d’entitats, col·legis i partits que han subscrit l’acord.
Primers passos oficials del nou pacte de salut. El cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Salut, Helena Mas, van signar ahir l’acord consensuat amb una trentena d’associacions de pacients i col·legis professionals (a l’inici de la redacció del pacte es van convocar 51 actors per treballar-hi i sumar-s’hi). Pel que fa a la dimensió política, l’acord neix coix, ja que el Govern només pot acreditar, ara per ara, el suport de cinc partits polítics minoritaris (Ciutadans Compromesos, Unió Laurediana, Liberals, Acció i Progressistes-SDP). La major part de l’oposició amb representació al Consell (Concòrdia, el PS i Andorra Endavant) ja va anunciar el rebuig al text. Quant als suports gremials, no s’hi han volgut adherir tres col·legis professionals: podòlegs, fisioterapeutes i logopedes. Els motius que al·leguen els diferents col·legis serien, aparentment, menors (d’orientació, de visibilitat...), fet que dona confiança al Govern per acabar de renegociar-ne l’adhesió. El pacte, doncs, arrenca amb debilitats.
Projecte Vida, l’Associació en Defensa del Jovent en Risc (ADJRA) o l’Associació de Familiars de Malalts Mentals són algunes de les entitats que no han volgut signar el text. Sandra Cano, de l’ADJRA, apunta que no s’hi han sumat perquè “vèiem que hi ha molta lletra, però no es defineix de manera clara el model del sistema sanitari”. “Tampoc hi ha un calendari establert i algunes aportacions que hem fet, cabdals per al país, no s’han tingut en compte. No ens sentim representats. No hi ha, per exemple, unes línies vermelles ben marcades pel que fa a salut mental i, en aquest àmbit, cal fer moltes coses a Andorra. El problema és cada cop més creixent i les estratègies no estan definides”, afegeix. Per la seva part, Eva Tenorio, de Projecte Vida, considera que és un pacte “molt global”. “No hi ha res concret quan es parla de recursos humans i econòmics. I tampoc hi ha calendarització. El nostre és un no momentani. Ens hi sumarem si veiem que el Pisma (pla integral de salut mental i addiccions), del qual formem part, avança. De moment, tot va molt lent.”
“Ens cal elaborar una planificació dels professionals necessaris per als pròxims vint anys”
Diverses entitats consultades pel Diari han reconegut que han estat objecte de pressions per part del Govern per adherir-se al pacte. Entre elles una de molt significativa, la Creu Roja, que ha signat l’acord sense convicció, però “amb l’esperança que s’acabin les promeses i comencin els fets”. De fet, l’ONG va enviar una carta a la ministra de Salut advertint que, si al desembre no s’han fet accions importants, es plantejaran abandonar el pacte. La Creu Roja té molt interès que es materialitzin alguns projectes previstos relacionats amb la salut mental i el telèfon de prevenció del suïcidi, i es temia que, si es quedaven al marge, totes aquestes iniciatives quedin al calaix. Les fonts van insistir que si no veuen voluntat d’avançar no se sentiran “còmodes”. Des de l’entitat solidària, es dona un vot de confiança al Govern: “Hem de creure, si no la situació quedarà bloquejada.” La Creu Roja espera al setembre iniciar els primers contactes amb el ministeri.
“No hi ha concreció quan es parla de recursos econòmics i tampoc hi ha calendarització”
Ahir, durant l’acte de signatura, Espot va fer valdre un pacte que té com a principal objectiu “situar el pacient al centre del sistema”. “És un acord nacional que ha de reforçar la qualitat i eficiència del sistema.” El cap de Govern, que també va reconèixer la necessitat de millorar les condicions laborals dels treballadors del sector, va presentar un document general (“com ho són tots els pactes nacionals”), però estudiat, ja que –va assenyalar– cal “garantir” que el pacte sigui “sostenible” i estigui dotat de “mecanismes de control”. Espot també va voler remarcar que el text pactat “va més enllà d’un moment polític determinat, més enllà d’interessos, per això ens hauria agradat comptar amb els grups parlamentaris de l’oposició”.
El pacte, “basat en els principis de la corresponsabilitat, l’equitat, la solidaritat i la lliure elecció del professional”, s’estructura en quatre grans àrees estratègiques: protecció de la salut i prevenció; accés a una assistència sanitària de qualitat; sostenibilitat del sistema, i recerca i innovació. Pel que fa als reptes del sistema, Espot va destacar-ne cinc: l’envelliment de la població, les malalties cròniques, el cost dels tractaments capdavanters, la inversió en salut mental i la millora de les condicions de treball dels professionals (“ens cal elaborar una planificació dels professionals necessaris per als pròxims vint anys”). El cap de Govern també va avançar les primeres aspiracions legislatives del pacte, entre les quals s’inclou l’aprovació de diverses lleis durant la legislatura actual: llei d’ordenació del sector farmacèutic, llei de l’oblit oncològic, entre d’altres.
Un moment de l’acte de signatura celebrat ahir.
Helena Mas, ministra de Salut, va insistir en la possibilitat d’acollir els actors despenjats del pacte: “Encara són a temps de sumar-s’hi. Trobarem alternatives perquè ho puguin fer els pròxims dies. Així ens ho han manifestat els col·legis que falten.” De l’acord pròpiament, Mas en va destacar els reptes assumits, que “ens proposa la societat” i “són molt grans”. Entre els objectius més rellevants, la ministra va assenyalar la revisió del sistema de finançament del sistema i el treball intens en tres àrees mèdiques que han de tenir una “especial significació durant els pròxims anys”: oncologia, salut mental i cronicitat.
