Noranta casos més de violència de gènere

Els casos atesos pel servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere han superat els dos centenars els primers sis mesos de l’any. Han estat 209 dones les que han requerit l’ajut pluridisciplinari que ofereix l’àrea adscrita al ministeri d’Afers Socials, una xifra superior a la del mateix període de l’any passat, quan el total va ser de 185. Una de les dades significatives és que 90 dels expedients oberts corresponien a casos nous, quan l’any passat van ser 66.

El servei desglossa que 88 dels casos tractats eren els anomenats “de prevalença”, perquè són seguiments d’anys anteriors, mentre que els altres 31 corresponen a persones que han tornat al servei després d’haver-lo deixat. L’any passat els de prevalença van ser 81 i de retorns n’hi va haver 38.

Quant a l’edat de les víctimes, la majoria és d’entre els 28 i els 51 anys. Són 72 entre 28 i 39 anys i 72 més entre 40 i 51. En 27 dels casos les dones tenen entre 18 i 27 anys i en 22 estan en la franja compresa entre els 52 i els 63. De menys de divuit anys hi ha dues persones; tres tenen entre 64 i 73 anys, i una, més de 74. D’altres deu no consta la seva edat.

EL 2023

L’any passat el servei va gestionar 301 casos, dels quals 147 eren nous. El total suposava 23 menys que el 2022, quan la xifra es va elevar a 324. La informació recollida pel servei apunta que la meitat de dones van acudir al servei per pròpia iniciativa, palesant que es tracta d’un punt d’atenció referent entre la població. El mateix ministeri, la policia i l’hospital són els principals canals de derivació. La totalitat de les dones ateses pateixen violència psicològica mentre que 169 van relatar agressió física. El servei també recull la violència vicària, la que usa els fills per fer mal a les parelles o exparelles. Una cinquantena de dones van declarar haver-la patit. L’estadística de les que es decideixen a denunciar es manté respecte a l’any precedent, amb un 42% que van emprendre mesures legals. En la memòria del 2023 des del servei s’insisteix en la necessitat d’apuntalar la protecció a les dones que es decideixen a fer el pas i s’insisteix en les raons que expliquen la decisió de no actuar contra l’agressor, com ara la dependència econòmica i emocional, però també la por que no se les cregui. Un 25% va decidir tornar amb la parella.

La violència també la pateixen els fills, recorden des de servei. I les dones ateses sumaven 279 fills menors d’edat, dels quals 63 eren menors de tres anys. Una psicòloga fa el seguiment dels menors, que sempre presenten una simptomatologia traumàtica, recorden des del servei.

Les dones reben suport psicològic, econòmic, jurídic (de tipus penal per si denuncien a l’agressor, però també civil per qüestions com custòdia dels fills) i també se’ls faciliten places en pisos d’acollida. Es disposa de cinc immobles que van usar 17 famílies entre el gener i l’octubre de l’any passat. Quant a les prestacions econòmiques per sufragar necessitats bàsiques, cobertura sanitària o activitats extraescolars per als fills, se’n van atorgar un centenar per un valor total de prop de 124.000 euros.