COMPAREIXENÇA
Les queixes sobre la vivenda al raonador baixen per la pròrroga dels arrendaments
El raonador del ciutadà creu que la congelació dels preus ha “endolcit” un problema “latent”
El raonador del ciutadà, Xavier Cañada, va presentar ahir l’informe anual relatiu al 2023 elaborat per l’equip del seu antecessor, Marc Vila. Durant la compareixença al Consell General, Cañada va repassar la tipologia de les demandes rebudes, en va valorar les dades i va oferir les conclusions resultants. Una de les dades més “preocupants” que va assenyalar Cañada és la del nombre de demandes rebudes amb relació a l’habitatge: 219 durant tot l’any 2023 d’un total de 349 expedients (el total del 2022 va ser de 294). Un 63% d’aquestes demandes les van presentar ciutadans amb més de vint anys de residència al país; un 22,6% dels agreujats podien acreditar un període de residència d’entre deu i vint anys a Andorra.
“És clar que si no es prenen decisions la dinàmica continuarà quan superem el 2027”
El conflicte majoritari expressat per aquests ciutadans era la decisió dels propietaris dels habitatges de fer-ne fora els inquilins. En aquest sentit, Cañada va remarcar que la Llei 24/2023 de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges (aprovada el novembre del 2023) va provocar una notable reducció de la presentació d’expedients relatius a la temàtica (dels 33 presentats al novembre es va passar a quatre demandes registrades al desembre i set el gener del 2024). De fet, Cañada va apuntar que durant el mes de maig l’oficina del raonador no va registrar cap expedient relacionat amb l’habitatge.
“La CASS atén situacions complexes. Hem fet diverses recomanacions i algunes s’han aplicat”
El raonador va voler deixar clar que la reducció, però, no pot fer-nos pensar que la qüestió està resolta: “Hem de ser conscients que és un problema latent que només s’ha endolcit.” “Si no fem res perquè la situació canviï, res canviarà. Ara bé, es poden adoptar mesures aquí i que les circumstàncies externes que no estan al nostre abast no ens ajudin. El que és clar és que si no es prenen decisions la dinàmica continuarà quan superem el 2027”, va afegir. Dels 219 casos gestionats pel que fa a l’habitatge, 44 van ser exposats per residents amb nacionalitat espanyola, 38 amb nacionalitat andorrana i 32 amb nacionalitat portuguesa, entre d’altres.
Més enllà de l’habitatge, la resta d’expedients admesos a l’oficina tenen a veure amb qüestions socials (39), de l’administració general (28), d’accions privades (23) o de justícia (15). Pel que fa a les accions socials, Cañada va detallar que es tracta de temes relacionats amb la infància o la CASS (pensions, ajudes...): “És un organisme molt gran que atén situacions complexes. El que puc dir que és hi ha molt bona voluntat des de la direcció. Hem fet diverses recomanacions i algunes s’han aplicat.” Quant a les accions privades, el raonador va especificar que es tracta d’expedients presentats per “persones que no saben on reclamar o no troben resposta a l’administració; de vegades, només són casos de falta de comunicació entre departaments”. Els assumptes relacionats amb l’administració general tenen a veure, sobretot, amb renovació de permisos de residència. Cañada va remarcar una tipologia “molt variada” de casos i va indicar “un repunt” de reclamacions sobre el departament de Tributs i Fronteres. “El gruix de les queixes són de ciutadans que no reben resposta. Afortunadament, hem pogut parlar amb la direcció i el problema està en vies de resoldre’s.”
Raonador des de principi d’any, una de les carpetes que Cañada va treballar amb més dedicació va ser la dels abusos als treballadors peruans. Sobre aquesta qüestió va expressar que no té novetats i que les denúncies del col·lectiu “s’han apaivagat, no ens arriben casos”.