INSTITUCIÓ ECLESIÀSTICA
Un bisbe coadjutor vinculat al Vaticà substituirà Vives
Josep-Lluís Serrano Pentinat va ser designat bisbe coadjutor ahir
Acabava d’arribar al seu petit poble de la comarca catalana de la Ribera d’Ebre per passar un mes de vacances i cuidar la seva mare anciana, quan, al cap de pocs dies, va rebre una trucada de la Santa Seu. Una trucada que, en un temps que el Papa Francesc estimi convenient, el convertirà en únic dins l’estructura de l’Església per un doble motiu: serà cap d’Estat d’un país –honor compartit amb el Pontífex– i, a la vegada, el bisbe més jove d’Espanya.
“Vinc amb molta devoció cap al poble andorrà i les seves particularitats per estimar-lo i servir-lo”
L’elecció de Josep-Lluís Serrano Pentinat (Tivissa, 1977) com a bisbe coadjutor d’Urgell i futur Copríncep episcopal d’Andorra no és casualitat. És una decisió presa des del cor de la màquina del Vaticà, on ha fet carrera diplomàtica com a conseller de nunciatura a la secció per als assumptes generals de la secretaria d’Estat des del 2019 –entre el 2012 i el 2019 ja estava dins la roda diplomàtica fent de secretari de la nunciatura a Moçambic, Nicaragua i el Brasil. En aquests cinc anys, s’ha llaurat una bona reputació dins la institució i, sobretot, amb el secretari d’Estat vaticà i mà dreta del Papa Francesc, Pietro Parolin. Precisament, va ser Parolin qui va venir per Meritxell i va donar llum verda a la petició de Vives de rescatar la figura del bisbe coadjutor per fer una transició curosa a la diòcesi i al Coprincipat.
“Estic molt satisfet amb l’elecció, s’ha tingut molt en compte la idiosincràsia d’Andorra”
De caràcter introvertit i tarannà assossegat, Serrano és un home franc. “Tinc un coneixement breu d’Andorra, però tinc moltes ganes de conèixer la fisonomia del poble andorrà”, va comentar el bisbe coadjuvat en la roda de premsa del seu anunci, amb els seus ulls blaus que reflectien amb emoció la llum de la sala. De fet, és la tercera vegada que trepitja l’Alt Urgell. Així ho va expressar en una petita sala del bisbat d’Urgell farcida de mitjans de comunicació, i amb cert retard –amb les coses de palau val més asseure’s–, aquest poliglot que domina sis idiomes, transpirava nervis en la seva intervenció. Tot al contrari que el seu imminent mentor, el Copríncep episcopal en temps de descompte Joan-Enric Vives, que amb el seu caràcter extravertit va destacar la decisió. “Estic molt satisfet amb l’elecció, li hem de donar un temps, però s’ha de dir que s’ha tingut molt en compte la idiosincràsia d’Andorra”, va comentar Vives. Una posada en escena 12 dies abans del 75è aniversari del bisbe i del que normalment suposaria la renúncia del ministeri, tal com indica el codi de dret canònic, però que Francesc primer ha d’acceptar. No obstant això, donat el bon estat de salut de Vives, podrà fer l’acompanyament a Serrano “pel miracle que és Andorra, situat entre dues grans potències com Espanya i França”, va dir el Copríncep.
El bisbe més jove d’Espanya té formació filosòfica i teològica i va trepitjar Roma, per primer cop, l’any 2005. Allà va ampliar els seus estudis, essent ja prevere, i un cop graduat va ser rector de les dues parròquies de Vandellòs-Hospitalet de l’Infant entre el 2007 i el 2009. En aquest període de la seva vida va compaginar la seva tasca pastoral amb la docència, exercint a seminaris però també al sistema públic d’ensenyança català, com a professor de religió. El 2009 va tornar a Roma i el 2012 va obtenir el doctorat en teologia dogmàtica. Aquell mateix any va entrar al nucli dur del Vaticà. Encara no hi ha data per a la seva ordenació, la qual en uns dies s’anunciarà, però s’espera que sigui cap a la tardor. “Vinc amb molt respecte i molta devoció cap al poble andorrà i les seves particularitats per estimar-lo i servir-lo”, va comentar el futur Copríncep episcopal, que va citar el Papa Francesc en el seu aterratge a l’Església d’Urgell. “Qui no viu per a servir, no serveix per a viure”, va dir.
PERFIL
Des del 2012 ha fet carrera diplomàtica al Vaticà. El 2019 va entrar com a conseller de nunciatura a la secció per als assumptes generals de la secretaria d’Estat, en estret contacte amb la mà dreta del Papa Francesc, Pietro Parolin. Abans, havia estat a Moçambic, Nicaragua i el Brasil de secretari. Doctorat a Roma en teologia dogmàtica i format també en filosofia, aquest oriünd de Tivissa va exercir de professor a l’escola pública.