ENCAIX AMB EUROPA
Creixement moderat i identitat protegida
En un escenari d’acord arribaríem a una població total de 100.310 habitants el 2050
Presentació pública de l'estudi d'impacte de l'acord d'associació ahir a Aixovall
Yvan Lara, investigador del grup d’anàlisi política d’Andorra Recerca i Innovació, ha estat l’encarregat de coordinar el vessant social de l’estudi d’impacte sobre una hipotètica aplicació de l’acord d’associació. Lara va aclarir ahir que l’anàlisi s’ha elaborat sota “un marc objectivat, sense soroll i sense biaixos”. “Hem estat conservadors. No hem volgut especular.”
Yvan Lara conversa amb Landry Riba.
Els eixos principals d’estudi han estat tres: el creixement sostingut del país, la dependència dels sectors tradicionals (davant de la diversificació econòmica) i la protecció de les especificitats d’Andorra (fiscals, administratives, judicials...). Les conclusions exposades per Lara apunten (en una situació d’aplicació de l’acord) a l’assoliment d’un creixement moderat, una economia lleugerament menys dependent dels sectors tradicionals i una pervivència de la identitat del model andorrà, de les particularitats pròpies del país.
100.310 HABITANTS
Pel que fa al creixement demogràfic, en un escenari d’acord amb la UE arribaríem, sense limitacions del Govern, a una població total de 100.310 habitants el 2050. Sense acord, la població s’enfilaria a 98.500 residents. Per tant, la diferència entre acceptar o no l’acord seria de 1.810 habitants. L’increment de població previst anualment a conseqüència de les quotes mínimes de l’acord seria de 444 persones regularitzades (amb 22 més vinculades al reagrupament familiar). Actualment, en un any estàndard es registren 295 permisos.
Pel que fa a la seguretat ciutadana, segons Lara, l’acord tindria un impacte nul en aquest àmbit perquè Andorra no és un país que possibiliti situacions que empenyin a delinquir: l’estudi destaca un atur molt baix (un 2,1%; si Andorra formés part de la UE, seria el més baix), una desigualtat mínima dels ingressos entre ciutadans i una degradació urbana inexistent; el nivell educatiu és lleugerament inferior a la mitjana de la UE, però “no és un factor de criminalitat”.
Per elaborar l’estudi s’han consultat arxius diversos, entre els quals, programes electorals de l’any 1993 en endavant, debats d’investidura des del 1994 i editorials publicats a partir del 1993. Lara va apuntar ahir que s’han examinat 28 variables “sobre les quals hem buscat impacte”. “La immensa major part del que es decideix a la UE no té res a veure amb nosaltres”, va assenyalar. “La incidència de l’acord no és la que molta gent es pensa. L’acord no és ni un geni de la llàntia que ho canviarà tot cap a bé ni un monstre que ho destrossarà tot”. La fiscalitat, per exemple, no és una caixa en la qual s’intervingui.
“El cost anual de l’acord d’associació seria de tres milions anuals sense un impacte en la balança fiscal”, tancava l’investigador.
EL GOVERN CONSIDERA QUE L'ESTUDI RESOL LES INCERTESES SOBRE L'ACORD AMB LA UE
“Estem contents. Són unes conclusions similars a les nostres”