L’acord d’associació amb la UE impulsarà el creixement econòmic

L’economia andorrana milloraria notablement en una eventual aplicació de l’acord d’associació. Això és el que es dedueix de l’informe d’impacte que Andorra Recerca + Innovació (AR+I) va presentar ahir a la premsa i a la ciutadania. L’organisme va exposar les conclusions d’un estudi dividit en dos àmbits (economia i societat) i orientat sobre el plantejament i la comparació de dos escenaris: la situació d’Andorra sense acord amb la UE durant els pròxims 25 anys i l’evolució del Principiat amb l’acord aplicat també durant els pròxims 25 anys. És a dir, statu quo o implementació el 2025 i efecte fins al 2050.

De l’estudi econòmic se n’ha encarregat la consultoria Knowledge Sharing Network. Els economistes Pablo Tucat i Jorge Díaz van plantejar un escenari de dinamització general de l’economia. L’anàlisi examina diferents àmbits: mercat de treball, comerç exterior, productivitat, sector públic, etc. Els responsables de l’estudi han volgut ajustar-se a hipòtesis i projeccions “quantificables”, evitant entrar en “supòsits inversemblants”, per poder donar “resultats fiables”.

L’acord, principalment, tindria un efecte positiu en quatre eixos econòmics: el capital i el treball (més llibertat de capital i més possibilitat de contractar treballadors comunitaris), les exportacions a la UE (potenciades per l’harmonització amb la regulació europea), les importacions europees (caurien, per exemple, els aranzels dels productes agrícoles i manufacturats i s’eliminarien les barreres reguladores de serveis financers, científics o de transports) i el sector públic (la recaptació fiscal no es veuria afectada per l’eliminació del roaming o dels aranzels).

Segons Tucat i Díaz, l’acord amb la UE implicaria un creixement sostingut del PIB. L’increment diferencial seria del 5% entorn del 2050. “A curt termini, l’impacte seria menor, però, superat el temps d’ajustament de les empreses, el PIB creixeria a un ritme més alt”, va assenyalar Tucat. Pel que fa a les exportacions, aquestes creixerien diferencialment un 6% en comparació amb un escenari de no-acord. El mercat laboral experimentaria una dinamització clara: el 2050 s’arribaria a una expansió del 4,5%. Quant als salaris, aquests augmentarien progressivament durant els primers 15 anys d’acord i després hi hauria una estabilització de l’alça: “Els salaris creixeran, però, després de les moratòries, aquesta tendència es desaccelerarà”. La inflació també s’enfilaria, però. Tots els sectors guanyarien en productivitat (excepte aquells que depenen molt de la mà d’obra, com ara el sector educatiu).

Sobre el capital, Díaz sostenia que amb l’acord hi haurà una menor sortida de diners perquè “serà rendible mantenir-lo al país, es voldrà generar inversió dins”. Les balances fiscals no registraran grans alts i baixos: “És cert que els comptes públics, a curt termini, viuran un impacte positiu, però l’acord no implicarà ni un dèficit desmesurat ni un gran superàvit fiscal”. Des d’una perspectiva sectorial, alguns àmbits patirien retrocessos temporals mentre s’ajusten a la normativa europea (agricultura, entreteniment, comunicació...). Els més beneficiats seran el sector financer, el d’activitats administratives i el de la construcció.