L’ENCAIX AMB EUROPA
Els mantres de la por
La immigració s'associa a inseguretat ciutadana. Aquesta és la percepció de molts ciutadans que l’estudi de l’AR+I sobre Europa intenta replicar i demostrar que no hi haurà impacte.
Yvan Lara en l’acte públic de presentació de l’informe, dimarts, amb els síndics generals.
Des que està sobre la taula l’acord d’associació amb la UE hi ha alguns àmbits que andorrans i residents consideren sagrats i que temen que una nova relació amb Europa posi en perill. Més enllà de la prosperitat (o no) en matèria econòmica i de la necessitat (o no) de ser un bon soci dels Vint-i-set, els partidaris de mantenir l’actual statu quo han fet servir dos arguments que (com es pot veure a Europa) sempre són útils per captar l’atenció (i els vots), com són la por a la immigració i de forma paral·lela la pèrdua de la seguretat ciutadana tan preuada a Andorra i que s’erigeix com un dels atractius pels quals algunes persones o famílies decideixen instal·lar-se al país.
L’estudi d’impacte que dimarts va presentar Andorra Recerca + Innovació (AR+I) se submergeix de manera més àmplia en l’evolució de l’economia en funció de l’escenari, amb acord o sense, però no oblida endinsar-se en un hipotètic futur a Andorra pel que fa a la criminalitat i la immigració. El coordinador de l’estudi, Yvan Lara, ho va resumir amb dues xifres, destacant que el nombre de persones que puguin tenir antecedents penals, venir a viure a Andorra i reincidir seria d’un o dos cada any. Segurament no més que ara, tot i que es tracta de projeccions d’un estudi que ha d’ajudar a formar una opinió sobre aquest controvertit pas endavant que per al Govern i altres forces polítiques és indispensable, encara que seran els andorrans els que diran la darrera paraula amb el seu vot en el referèndum.
L’estudi calcula que en un 13% dels casos serà necessari un control dels antecedents penals, especialment per a aquells treballadors destinats a àmbits considerats sensibles. Basant-se en aquestes dades, s’estima que un màxim del 20% dels sol·licitants podria haver comès algun delicte en el passat, cosa que representaria unes 81 persones. Tanmateix, tenint en compte que el 80% dels condemnats no reincideix, el nombre de persones que podrien reincidir seria tan sols d’una o dues anualment.
“Una o dues persones que podrien reincidir és una xifra insignificant si la comparem amb la quantitat de visitants que rep el país cada any, de les quals no se sap si tenen antecedents”, va exemplificar Lara. A més, va subratllar que els estudis realitzats fins ara no troben cap vincle entre immigració i delinqüència, contràriament a alguns discursos que intenten crear aquesta associació. Pero al carrer es tendeix a magnificar les xifres, que l’estudi posa en el seu lloc: actualment només un 0,01 per cent del total de turistes és objecte dels foragitaments, mentre que les expulsions suposen un 0,6 per cent de la població equivalent. Pels foragitaments no s’invoquen mai els penals, i amb les expulsions sempre estan motivats per conducta o per situació administrativa. Això no canviarà amb l’acord, si bé pot haver-hi disparitat en el criteri, però no en el fonament de la decisió.
El coordinador va comentar que l’estudi també ha analitzat l’impacte demogràfic d’un possible acord d’associació. Segons ell, amb aquest acord, la població podria augmentar entre 75 i 230 persones anuals. En un escenari projectat per al 2050, s’estima que la població podria assolir els 98.500 habitants mantenint l’statu quo, mentre que amb l’acord, i sense limitacions, aquesta xifra podria elevar-se fins a les 100.310 persones, una diferència de 1.810 individus.
En seu parlamentària el cap de Govern, Xavier Espot, ja va explicar fa quatre mesos que l’única condició que planteja la disposició sobre les quotes és que la situació geogràfica d’Andorra no variï i “no haurà variat”, perquè es refereix estrictament als límits territorials. Tot seguirà igual? La resposta és no.
En matèria de lliure circulació de persones s’introdueix un concepte nou que és el de residència permanent, que estipula que després d’un seguit d’anys de residència, concretament cinc, els ciutadans de la UE tindran aquesta consideració i ja no hauran de renovar el permís tal com passa en l’actualitat.
També hi ha novetats pel que fa al reagrupament familiar i, en aquest sentit, caldrà que la persona que el vol dur a terme acrediti que les persones que arribin al país no suposaran cap càrrega per a l’Estat i s’hauran de definir uns mecanismes per fer-lo. A grans trets estarà indexat al fet que la persona que vol fer el reagrupament tingui uns revinguts equivalents al salari mínim, molt per sota, per tant, dels requisits econòmics actuals. Es manté el sistema de quotes i la necessitat de presentar penals en cas que el treballador vulgui treballar en sectors considerats sensibles com educació o sanitat, encara que es podrà fer una declaració jurada. Les previsions són aquestes, però les consignes en contra seguiran, i la realitat ha d’arribar.