Els preus dels lloguers forcen a compartir pis

Trobar un pis de lloguer actualment és missió impossible. Aquesta és la sòbria descripció que es fa des de diverses agències immobiliàries i també des de l’associació que les representa (AGIA). I no és tant pel preu –que té una gran part de culpa– sinó perquè senzillament l’oferta és nul·la, no hi ha pisos o apartaments al mercat en règim de lloguer i els pocs que surten, per motius molt específics, ni tan sols es publiciten perquè les agències tenen les pròpies carteres de clients i no necessiten posar un anunci per trobar algú interessat. Hi ha un efecte col·lateral molt important que s’està reproduint per culpa d’aquest dèficit, com és que està incrementant de manera important el sistema de compartir pis.

No seria destacable si es fa per voluntat pròpia i per ganes de no viure sol, però el problema de l’habitatge a Andorra ha empès moltes persones a conviure amb altres, sovint en una convivència impossible, com és el cas de parelles que se separen i han de seguir vivint en el mateix pis per motius econòmics, fills que es voldrien independitzar, o treballadors que s’agrupen. I aquest fenomen no està motivat exclusivament per lloguers descaradament abusius, sinó per la falta d’apartaments, no hi ha opcions ni tan sols a preus per sobre de la mitjana.

La situació és dantesca. Hi ha un segment de pisos que sí que estan en lloguer amb un preu tan inflat que no se’ls quedarà ningú. Per això, els professionals del sector posen en dubte algunes xifres que s’han donat sobre els preus de lloguer del metre quadrat, ja que estan calculats en funció dels habitatges que té un determinat portal immobiliari i la majoria estan sobrevalorats, perquè un preu és el que demana el propietari i l’altre és el que està disposat a pagar el comprador.

Per això, les agències treballen amb els pisos amb inquilins, amb lloguers que s’estan pagant i no amb les xifres abusives i especulatives que es poden veure en algun anunci i que es podrien definir com a virtuals, com el desig d’uns beneficis que difícilment s’aconseguiran. En base a aquesta fórmula, els API calculen que el preu del metre quadrat a Andorra se situal per sobre dels 18 euros. És una xifra alta i orientativa, òbviament, sobretot si és té en compte que pertany a una parròquia amb lloguers més baixos. Ordino i el centre d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany són les zones nobles, on ni tan sols amb la butxaca plena és possible aconseguir un sostre.

Des de les agències es vol traslladar el missatge que intenten fer pedagogia amb els propietaris, aconsellant-los lloguers que s’ajustin al poder adquistiu de la majoria de la població, i intentant que aquell pis que ha estat entregat destrossat pel llogater torni al mercat.

A curt termini no es veu la llum. Gerard Casellas, president de l’AGIA, admet que molts dels lloguers no estan a l’abast de la població, només de l’adinerada. Crític amb l’intervencionisme, repeteix que el 2027 hi haurà la “tempesta perfecta”, i es pregunta què està passant amb les mesures urgents de l’habitatge, que sembla que s’hagin quedat en pausa.