“Els acords publicoprivats són la solució a l’habitatge a llarg termini”

Josep Maria Mas va arribar a la presidència de la Cambra el 2021, dotze anys després de vincular-se a la institució. Parlem amb ell de la diversificació econòmica, la llei òmnibus –incidint en el problema de l’habitatge– i salaris, entre altres.

La Cambra va complir 30 anys el juny. Quins reptes hi havia aleshores?

En aquell moment, els reptes en gairebé tots. S’havia intentat tirar endavant l’entitat en dues ocasions, i no va sorgir fins al 1994. Es va veure la necessitat de poder interactuar tant a nivell empresarial i d’administració com també a nivell de contactes internacionals, per poder tenir relació amb les cambres de, per exemple, Occitània i de Catalunya i de Madrid, també.

"En l'habitatge la via de govern serà una solució ràpida de primera necessitat"

I quins creu que són els actuals?

Els reptes que jo poso al davant avui a la cambra són la diversificació i la dinamització econòmica. És el que més ens ocupa ara mateix. Treballem amb l’empresariat per poder donar-los idees, arguments o inclús informació per fer front al futur. En termes generals, la majoria d’empreses estan arribant a les xifres del 2019 i, el que és més important, és que l’esperit dels empresaris és una mica més positiu.

Està funcionant la diversificació?

Penso que sí. Més enllà del soroll que hi ha hagut amb la inversió estrangera, cal, i el govern també n’és conscient, filtrar una mica l’inversor, que els empresaris que vulguin vindre aquí, que també aportin un plus al país en valor afegit. De totes maneres, la diversificació no és solament la que vingui de fora, també la podem fer aquí, els mateixos empresaris andorrans. Reinventar-se en els negocis, bastants empreses que ja ho estan fent.

"La diversificació i la dinamització econòmica són els reptes d'avui dia a la Cambra"

Posi’m un exemple.

El sector digital amb les start-ups, sobretot. És una part que encara és bastant petita i estem molt al principi, però sí que veiem una millora. Estem al consell d’administració d’Andorra Business i notem un interès a anar amb coses noves. Justament tornant a l’època de la Covid, va ser quan hi va haver més creació d’empreses, que eren d’aquí, relacionades amb la innovació. A més, estem treballant amb l’AR+I per aprofundir en la digitalització, no és només el canvi tecnològic, sinó també és l’estratègia de l’empresari i la visió.

Una llei que afecta molts sectors empresarials és l’òmnibus. La considera la solució?

Crec que pel que fa a l’habitatge, les mesures de Govern són curtterministes. Aquesta via que Govern ha agafat serà una solució ràpida de primera necessitat per a realment les persones o les famílies que estan en una situació complicada, com és el lloguer social. L’altra part, la de la solució a escala global del problema amb un accés més favorable, que serà a llarg termini, no se solucionarà d’un dia per l’altre.

Per on passa la solució, llavors?

Una necessitat més mitjana penso que podria agilitzar-se amb un acord publicoprivat. És com amb la inversió estrangera. Recordo que temps enrere es va dir que l’obertura a la inversió estrangera potser podria provocar que anéssim cap a una manca d’habitatge final, i així ha estat. Tot i això, ara hi ha una restricció perquè surtin pisos a lloguer però hem de recordar que també tenim una màquina que està en marxa, no podem oblidar que avui la construcció és qui ens està impulsant l’economia d’Andorra principalment. Per això crec que, en lloc de restriccions, hi hauria d’haver més acords.

Heu trobat a faltar més diàleg per part de Govern?

Tenim bastant mà estesa amb les institucions governamentals, però pensem que s’ha d’anar més enllà. No es tracta que nosaltres som els que ho sabem tot, sinó que entre les aportacions d’entitats com la cambra o empreses privades surt un mix que podria donar un bon fruit.

Els salaris i el PIB han pujat, però també el cost de vida. Quina lectura en fa?

Jo voldria afegir que els salaris no només s’han incrementat amb el que va dictar Govern, també n’hi ha hagut a diferents sectors per retenir el personal. Tenim una necessitat imperiosa de professionals que no arribem a cobrir. L’acció de Govern pot ser útil per als autonòms i les petites empreses, però fins i tot les grans tenen una manca d’obra. L’únic que elles tenen més possibilitats d’allotjament, com són les d’hostaleria i les del sector de la neu, per exemple.

Parli’m del Consell Econòmic del Turisme.

Fa un any i poc que el vam constituir i aglutinar tot el sector de serveis. Som 14 institucions i diferents empreses, que són del món de les pistes d’esquí, l’hostaleria, la restauració, els apartaments turístics, les associacions de comerç o les agències de viatges. La idea és tenir en una sola veu tot el sector per afrontar i aportar solucions a les principals problemàtiques actuals. Cal recordar que el 40% del PIB d’Andorra de forma directa o indirecta el representa el turisme. Vam fer un brainstorming al començament per veure cap a on volem anar i ajustar el programa. De les reunions van sorgir moltes idees que es van materialitzar en 63 iniciatives i ara estem treballant amb cinc. És una unió molt important per tenir força de cara a negociacions amb el govern.

Algun projecte més a l’horitzó?

Des de la cambra estem treballant en un projecte sobre la dona conjuntament amb la secretaria d’estat d’igualtat, i l’Institut Andorrà de les Dones. El presentarem molt aviat. Tenim molta voluntat de col·laboració amb l’administració, i volem... més. Volem aportar més.