Temps de festes majors
Les festes majors són, en època d’estiu, una barreja de tradicions que connecten les arrels, la cultura i creen sentit de comunitat dins del país.
Un ball tradicional a la festa major d’Andorra la Vella.
En època d’estiu el plat principal i ordre del dia són les festes majors. Aquestes no són només una celebració, sinó que són una barreja de tradicions que connecten les arrels, la cultura i creen un sentit de comunitat dins el país. Els rosers, les festes majors i les festes de poble són el reflex de la identitat i patrimoni d’Andorra.
Tot i això, les noves generacions estan cada vegada més distanciades del que és més tradicional i això obliga les entitats organitzadores a modernitzar-se i modernitzar la tradició. Per mantenir vives aquestes festes hi ha tant la implicació de les administracions com també d’entitats.
“Les festes majors actuals venen condicionades a la globalització cultural, artística i d’espectacles”
D’una banda, la cònsol menor del comú d’Andorra la Vella, Olalla Losada, planteja que les festes majors han anat evolucionant al llarg dels anys, condicionades principalment per l’augment de la població, el grau de facilitat per poder oferir propostes provinents d’altres indrets, l’ampliació de les comunicacions urbanes i carreteres, l’ampliació dels espais urbans per a fer activitats o la disponibilitat d’infraestructures en espais tancats (centres culturals, teatres, sales, etc.). I de fet afirma que “les festes majors actuals venen, en certa manera, una mica condicionades a la cada vegada més consolidada globalització cultural, artística i d’espectacles”. Per aquest motiu, des del comú d’Andorra la Vella es busca un equilibri entre “les propostes més contemporànies, concerts, espectacles teatrals, animacions, activitats infantils o esportives, en conjunt les que tenen per objectiu aportar un valor lúdic o cultural, amb aquelles activitats de cultura popular o tradicional que tenen per finalitat potenciar el sentiment de pertinença a una comunitat, a un poble”, destaca Losada. Amb tot això, són conscients que les festes majors s’hauran d’anar adaptant a l’evolució de la societat andorrana, i apunten que s’intentarà sempre “que sigui un esdeveniment atractiu per a totes les edats, amb propostes variades i heterogènies i en què les manifestacions de cultura tradicional i popular puguin conviure amb propostes més contemporànies del circuit musical i d’espectacles del nostre entorn”.
I és que malgrat la innovació, busquen mantenir la tradició festiva de la parròquia que inclou elements de cultura popular com el Ball del Contrapàs, el Ball de Gegants o les sardanes, i actes com els concerts nocturns, la Festa del Joc per a infants i la Marató d’escacs. I es mostren orgullosos que, tot i celebrar-se durant un cap de setmana d’inici de vacances, quan molts habitants marxen d’Andorra, la festa major d’Andorra la Vella registra una alta participació en els seus actes. Compta amb milers d’assistents als concerts i unes 500 persones a la Festa del Joc, espectacles de circ i el Ball del Contrapàs.
D’altra banda, un clar exemple de la implicació de la societat civil en l’organització de les festes és la Unió Proturisme d’Escaldes-Engordany, que compta en la seva junta amb incorporacions recents de gent jove, cosa que els permet tenir un punt de vista més innovador. El president de la Unió Pro Turisme d’Escaldes-Engordany, Jaume Ambor, s’ha mostrat molt optimista destacant que des de l’any passat, les festes majors de la parròquia van començar a tenir bastant èxit, indici que s’està assolint aquesta posada al dia. Segons els comentaris que va poder veure, va ser una festa major familiar, molt maca i ben avinguda. Aquest any, espera que continuï igual de bé.
FESTES I CIUTADANIA
El Xavier sosté que les festes majors han de buscar la manera d’adaptar-se als temps moderns per a atreure a les noves generacions. “L’ús de les xarxes socials per promocionar i la implementació d’escenaris amb llums i so d’última generació poden fer que les festes siguin més atractives per als joves. A més, això pot ajudar a preservar la tradició en adaptar-la als temps moderns”, argumenta el Xavier.
D’una banda, el Toni defensa la idea que “l’essència d’aquestes celebracions radica en els seus costums i activitats tradicionals que s’han passat de generació en generació. Modernitzar-les massa podria fer que perdin l’autenticitat”. Té molt clar que és important conservar la identitat cultural i proposa no invertir gaires diners en atraccions i més en fer activitats pedagògiques per apropar els més petits a la tradició.
El Marc diu que cal cercar un equilibri entre tradició i modernització. Té clar que els esdeveniments musicals amb artistes actuals o activitats interactives permeten modernitzar-nos sense deixar de costat costums celebracions tradicionals. Finalment, la Meritxell destaca que “la modernització de les festes majors ha portat a la introducció d’esdeveniments inclusius i diversos que han enriquit la programació, permetent que tots els assistents se sentin representats”.