Incertesa per la ratificació de la UE de l’acord d’associació

El Govern encara no té una certesa absoluta sobre quin serà el procediment de ratificació de l’acord d’associació. El text treballat fins ara per l’executiu no contempla un escenari en què l’aprovació del text sigui mixta, és a dir, que passi per cadascuna de les línies de validació interna de cada estat membre perquè confien que sigui un afer que es tanqui entre el país i la institució. “No tenim cap indici que ens faci pensar que anem cap a un acord mixt, hem posat molts esforços en aquests nou anys perquè no ho sigui”, va comentar el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, en una conversa amb el Diari. En l’actualitat, encara no es tenen les certeses absolutes sobre la tipologia de l’acord perquè el text es troba en revisió per parts dels estats, un taulell de joc a Europa sacsejat per la virada ultradretana i més proteccionista en els darrers temps d’alguns governs. Precisament, ara la pilota està en el seu teulat perquè són els 27 els que estan comprovant que no s’hagin envaït competències estatals més enllà del límit d’aquelles que la UE, com a institució, té fixades. “És molt difícil fer una línia perfecte que diferenciï entre les competències dels estats i la de la mateixa UE”, va apuntar el negociador andorrà a Europa, per a qui la clau no resideix tant en la invasió de competències dels membres sinó en les competències no exercides per la comissió, és a dir, aquelles que en el dia a dia operin els estats i no la institució. A més, en cas que el mitjó es capgirés, i fos mixt, cap país es podria enrocar i forçar la balança cap al seu bàndol, sinó que la resposta passaria per un front comú que es traduiria en una posició de consens. El jutge, però, serà el Consell de la Unió Europea, que decidirà sobre la naturalesa jurídica de l’acord, a més de “molts altres elements”, diu Riba.

“No tenim indicis que ens facin pensar que serà mixt, ens hem esforçat perquè no ho sigui”Landry Riba, Secr. d’estat afers europeus

Un dels punts que més dubtes han generat és el referent a l’annex dels serveis financers. Riba creu que és dels que més “curiositat” han aixecat perquè és dels darrers negociats amb la particularitat del període de transitorietat de 15 anys per assumir el cabal comunitari. El demòcrata defensa que només han negociat el protocol, ja que “són dubtes puntuals, hem bastit l’estructura i falten els tancaments i amoblar” i que els intercanvis amb els estats han sigut “periòdics, no han estat a cegues”. L’acord d’associació consisteix en 25 annexos, deu menys d’aquells que ha d’assumir un estat membre i quatre més que s’assumeixen de l’espai econòmic europeu (EEE) –que toquen temes referents a la unió duanera, la moneda, i una part de la política agrícola com és la seguretat alimentària–. Riba comenta que l’exemple més proper a un acord d’associació és l’EEE, que inclou Islàndia, Liechstenstein i Noruega i que, avui dia, és un tractat que tècnicament no funciona com a mixt malgrat a l’inici ser-ho.

El calendari amb què treballa Govern és a curt termini, i el més imminent és l’acte de signatura de l’acord previst per a finals de setembre. L’aprovació de l’acord per part del nou Parlament Europeu sorgit de les urnes al juny no seria fins al desembre, fet que després conduiria al referèndum a Andorra. La ratificació europea, però, no és un condicionant perquè Andorra s’esperi –per San Marino, en canvi, sí que ho és i té un procés totalment independent al del Principat. “Ho fem així perquè sigui més endreçat, per ser nosaltres els últims a decidir”, va comentar el secretari d’Estat. Un dels possibles contratemps per evitar que sigui mixt és el precedent que pot crear. “Des d’un punt de vista de projecció de futur, una negociació mixta crearia un precedent”, va indicar Riba, que també augura que aquest acord pot ser l’esborrany per als països tercers de la unió que vulguin funcionar dins el mercat interior comú mantenint les seves especificitats. En aquest sentit, Riba, parafrasejant al vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, més que veure-ho com un precedent, vol que sigui una “font d’inspiració” per a aquells països tercers que es vulguin associar.