La petjada del Copríncep

Joan-Enric Vives compleix avui 75 anys, dels quals prop d’una tercera part els ha exercit com a Copríncep episcopal. Una vida en el càrrec al bisbat d’Urgell on ha vist desfilar davant dels seus ulls cinc caps de Govern diferents, sis síndics generals i quatre presidents de la República Francesa amb qui ha tingut la corresponsabilitat de compartir el càrrec.

Iniciat el compte enrere perquè arribi la seva jubilació –que s’allargarà tot el temps que el Papa Francesc cregui oportú– i sigui rellevat en el càrrec d’arquebisbe d’Urgell, Vives podrà fer la transició calmada amb el seu successor que tant anhelava. La seva història es remunta al 25 de juny del 2001, quan va ser nomenat bisbe coadjutor d’Urgell. Dos anys més tard, el 12 de maig del 2003, amb la renúncia per edat de l’arquebisbe Joan Martí i Alanis, Vives va ser nomenat bisbe d’Urgell i el 10 de juliol va dur a terme el jurament constitucional com a nou Copríncep d’Andorra a la Casa de la Vall d’Andorra la Vella. El Copríncep episcopal va agafar el relleu en els darrers anys del Govern de Marc Forné (1994-2005) i la seva estrena com a Copríncep episcopal va coincidir amb el mandat al país veí del nord de Jacques Chirac, que va estar al capdavant de la República entre el 1995 i el 2007.

També va viure la carrera d’Albert Pintat (2005-2009) al capdavant de l’executiu i la de Jaume Bartumeu, període en què el papa Benet XVI va concedir-li el títol i la dignitat d’arquebisbe ad personam. Des d’aquell 2011, el Copríncep ha viscut de primera mà l’hegemonia del timó taronja conduït per Toni Martí (2011-2019) i Xavier Espot (2019-actualitat).

En aquests 21 anys, són centenars les lleis que s’han aprovat al Consell General i que, posteriorment, han ratificat els Coprínceps per tal que entressin en vigor. Al calaix, però, encara quedarà la qüestió de la despenalització de l’avortament, un camí que l’arquebisbe d’Urgell sempre ha titllat de “lent, llarg i difícil” i del qual va afirmar que no participarà en cap negociació per tal d’arribar a la despenalització, una feina que previsiblement es carregarà a l’esquena l’actual coadjutor i futur Copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat.

Una altra de les lleis aprovades al Consell General i que van aixecar polseguera és la de la persona i la família, un text que permet que totes les unions de parelles a Andorra, siguin del mateix sexe o no, passin a ser denominades com a matrimoni. La llei va entrar en vigor únicament amb la rúbrica del Copríncep francès, Emmanuel Macron, ja que Vives s’hi va negar. Queda per saber quantes més encara podrà signar.