Vives arriba a l’edat de jubilació i s’obre una etapa de grans canvis

Vives compleix avui 75 anys. Un dia abans de la celebració de Sant Jaume, l’arquebisbe i Copríncep episcopal arriba a l’edat de jubilació, la que marca el dret canònic encara que això no implica necessàriament que abandoni ipso facto els seus càrrecs i les seves responsabilitats al capdavant de la diòcesi. Josep-Lluís Serrano serà ordenat bisbe coadjutor el 21 de setembre a les 11 h a la catedral basílica de Santa Maria d’Urgell, segons va anunciar ahir el Bisbat d’Urgell. No és una casualitat, i l’arribada de l’eclesiàstic tarragoní –del petit poble de Tivissa– suposa una nova etapa per a Andorra, plena de reptes però també d’incerteses, com per exemple el fet que la mateixa persona que ha de defensar els dogmes de l’Església en ple segle XXI sigui cap d’Estat, un cas únic a excepció del Vaticà.

Joan-Enric Vives ha de presentar la seva renúncia a partir d’avui, però no hi ha una data marcada i obligatòria. Serà el Papa Francesc qui decideixi el moment de la jubilació, i aquell mateix dia Serrano deixarà de ser coadjutor per convertir-se en el nou Copríncep episcopal, en un procés automàtic. Vives es troba ara mateix en estades espirituals, Serrano marxa de Tivissa –on viu la seva mare– per tornar a Roma, i al setembre es produirà el nomenament, que comporta també que substituirà Josep Maria Mauri com a vicari d’Urgell. Fonts coneixedores de la forma d’actuar del Papa recorden que és partidari d’allargar la vida laboral dels bisbes si les circumstàncies i la salut ho permeten. Joan Josep Omella, cardenal i arquebisbe de Barcelona, va complir 78 anys l’abril passat i encara no se li ha acceptat la carta de jubilació. Les mateixes fonts pronostiquen que el salt de Serrano no serà immediat i la seva preparació per al relleu pot ser de llarg superior a un any. “El relleu dependrà de Roma, però també de la sintonia i el treball conjunt entre Vives i Serrano”, va explicar ahir Joan Massa, exsecretari general dels Serveis del Copríncep Episcopal i una persona que coneix amb profunditat els mecanismes de funcionament del Vaticà.

Per a Massa, no és casual la presència del nunci Pietro Parolin la passada festivitat de Meritxell, i tampoc passa per alt les manifestacions del secretari d’Estat de la Santa Seu sobre l’ambició d’Andorra de trobar una fórmula pactada sobre l’avortament que satisfaci Roma i la societat andorrana. De fet, Parolin va ser molt obert –des del punt de vista del discurs de l’Església– i va mostrar la voluntat de buscar una sortida que doni resposta a la demanda popular. Serrano, com el Papa Francesc, és vist com un perfil progressista i que, conjuntament amb Vives, pot fer realitat el desig del cap de Govern, Xavier Espot, de resoldre la reivindicació de l’avortament aquesta legislatura.

“El que va dir Parolin per Meritxell és clau”, rememora Massa. El Nunci va afirmar que el Bisbat d’Urgell no desapareix, ja que aquest va lligat a la idiosincràsia d’Andorra pel que fa al cap d’Estat. Tots els petits països tenen un bisbe propi, i a Andorra alguns sectors s’han pronunciat per un bisbat que no depengui de l’Urgell. El secretari d’Estat va deixar clar que es manté l’statu quo, que hi hauria coadjutor i que se satisfaria les peticions del poble (avortament).

Serrano és de la total confiança de Parolin. En els cercles eclesiàstics es té la certesa que va ser el Nunci qui va proposar al Papa el nom del tarragoní, encara conseller de Nunciatura a la Secció per als Afers Generals de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu. Només ell i el tortosí Jordi Bartomeu –una de les principals figures del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe– parlen català a la cúpula del Vaticà. El nom es va mantenir en secret, encara que el Govern andorrà, Vives i el Govern espanyol estaven al corrent de la proposta. Serrano aterra al Pirineu amb un encàrrec molt especial. No és gens normal que un secretari del Vaticà sigui designat bisbe. Com explica Massa, “és de la plena confiança de Parolin i entenc que arriba per desencallar el debat de l’avortament sense anar en contra de la posició de l’Església”. L’exsecretari dels serveis episcopals assenyala que per combinar el càrrec de bisbe i de cap d’Estat en ple segle XXI “s’han de fer molts equilibris, i aquesta és una reflexió que els andorrans han de tenir molt present”. L’avortament és el primer escull, però hi ha altres límits vermells, com les empreses que treballen amb la biotecnologia. L’avantatge, segons Massa, és que “Serrano és Roma, no cal consultar el vaticà perquè hi és a dins”, i avisa que no s’ha d’oblidar que s’ha de tenir en compte la conflictivitat moral que pot tenir un eclesiàstic que és cap d’Estat.

PERFIL

JOSEP-LLUÍS SERRANO PENTINAT, BISBE COADJUNTOR

Nascut el 1977 a Tivissa (Ribera d’Ebre) i ordenat sacerdot el 2002 a la catedral de Santa Maria de Tortosa, Serrano és batxiller en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i doctor en teologia dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana, de la Companyia de Jesús.

Era un alt funcionari del Vaticà, sota les ordres directes del mateix cardenal Pietro Parolin, secretari d’estat i mà dreta del papa, i de tarannà progressista. Quan era al Servei Diplomàtic del Vaticà va ser enviat com a secretari de la nunciatura a Moçambic del 2012 al 2016, a la de Nicaragua del 2016 al 2017 i a la del Brasil del 2017 al 2019 i, d’ençà del 2019 ha estat secretari de la Secció per als Afers Generals de la Secretaria d’Estat.

Serrano, a més de català, parla castellà, francès, italià, francès i portuguès. I ara, a quaranta-set anys, quan sigui nomenat bisbe serà el més jove de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). De fet, els bisbes d’Urgell han estat nomenats força joves aquests anys i Serrano serà el tercer Copríncep episcopal d’ençà del 1971: Joan Martí i Alanis (1971-2003) va exercir el càrrec d’ençà que en tenia quaranta-tres, i Joan-Enric Vives va assumir el càrrec, l’any 2003, a cinquanta-quatre anys.