INVERSIÓ ESTRANGERA

Grifols ho deixa estar

La companyia anuncia al Govern que descarta fer el centre de recerca a Ordino. La campanya contra el projecte i la crisi financera interna han influït en la decisió

El cap de Govern i un membre de la família Grifols passajant pel carrer major d’Ordino.

El cap de Govern i un membre de la família Grifols passajant pel carrer major d’Ordino.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els mals auguris que envoltaven des de fa mesos el projecte per a la construcció d’un centre de recerca immunològica a Ordino han acabat per complir-se. La multinacional farmacèutica Grifols ha descartat definitivament aterrar a Andorra, després de més de tres anys d’estira i arronses. El consell de ministres ho va tractar ahir. Els motius que han portat la família propietaria de l’empresa a prendre una decisió tan dràstica obeeixen a un cúmul de circumstàncies que han envoltat el procés des que es va fer públic el maig del 2021. Una campanya orquestrada en contra amb Carine Montaner i Enric Dolsa com a estilets va fer saltar els primers senyals d’alarma. Els motius eren que el complex incloïa un laboratori de seguretat P3, fet que suposava un greu perill de contaminació per al país. Fins i tot van difondre un vídeo infantil on sortia un gatet moribund després de beure d’un riu proper al centre. Primer contratemps per a Grifols, amb repercussió dins i fora d’Andorra.

La campanya va continuar amb manifestacions incloses fins a les útimes eleccions comunals del desembre passat. Tot i que les candidatures detractores van ser derrotades a Ordino, el rebombori va afectar DA i el Govern, que van marcar distàncies i refredar les expectatives de tirar endavant el projecte en el període electoral pel temor que poguessin sortir derrotats. Una posició que ja havia adoptat, tot i que més tímidament, a les generals de principis de 2023. El Govern passa de l’eufòria inicial a l’apatia. En el moment que es presenta l’aterratge de Grífols es posa com exemple de les iniciatives de diversificació que convenen al país pel seu “retorn immediat i amb valor afegit” que aporten, tal com va explicar Xavier Espot el 2021. Segon contratemps per a Grifols i mentrestant i en paral·lel el context internacional ha canviat per complet per al gegant farmacèutic català. D’oportunitat i econòmicament.

Un centre de recerca inmunològica com el que es projectava fer a Ordino es construeix a Barcelona impulsat per una de les branques de l’entitat financera catalana La Caixa, amb la qual cosa des de la multinacional consideren que comença a perdre sentit replicar un complex similar i amb els mateixos objectius a 200 quilòmetres. Però aquest complex no és l’únic que es construirà al país veí, sinó que n’hi ha un segon previst a Madrid. Tercer contratemps per a Grifols. I per últim i no menys important és la greu crisi financera que pateix l’empresa arran de l’atac del fons baixista Gotham City Research que va acusar la multinacional de maquillar els comptes. Un daltabaix que provoca que la família abandoni la direcció de l’empresa que havia ocupat des de la seva creació. Encara no s’ha recuperat del cop. Quart contratemps per a Grifols.

REUNIÓ A DUES BANDES

El centre de biotecnologia de Grifols a Ordino era una realitat fa any i mig. És la conclusió a què va arribar la delegació andorrana, liderada per Conxita Marsol i Helena Mas, durant la reunió que van mantenir amb membres de la família propietària fa dos mesos a Barcelona. En aquell moment van comunicar que abandonaven entre lamentacions que s’havia perdut una gran oportunitat. Però el que havia de ser el projecte estrella de diversificació econòmica del Govern fa temps que va deixar de brillar.

DE TOCAR EL CEL DE LA DIVERSIFICACIÓ A CAURE ALS INFERNS

La multinacional catalana anuncia el maig del 2021 que construirà un centre de recerca immunològica a Ordino. El projecte es comença a gestar en plena pandèmia quan Grifols cedeix maquinària d’última tecnologia per fer tests de covid-19. És un moment crític pel volum de contagis. L’interlocutor és Joan Martínez Benazet, que era ministre de Salut i alhora màxim valedor del projecte, això sí, amb tot el Govern al darrere. L’abast de la iniciativa anava més enllà del complex en si per la capacitat que tenia tant d’atreure talent com altres empreses relacionades amb la biotecnologia. Es crea una societat formada per una filial de la farmacèutica (80%) i Actua empresa (20%), amb el compromís que Andorra injectarà 200.000 euros anuals i Grífols invertirà 25 milions. El contracte és per 25 anys prorrogable. L’activitat ha de girar al voltant de la recerca de tractaments immunològics, amb un laboratori de nivell de seguretat P3, fet que es converteix en el detonant de la controvèrsia i d’oposició al pla. Passen mesos i el projecte no avança. A mesura que les expectatives es dilueixen sense motiu aparent, la posició oficial és més ambigua. Benazet se sent “traït”. El maig el Govern evita pronunciar-se, passa la pilota a l’ADI i deixa la decisió final en mans de la família. Des d’ahir el laboratori de Grifols esdevé la segona versió del The Cloud: un projecte fallit. Els detractors, però, feia dies que havien obert les ampolles de xampany per celebrar-ho.
tracking