Homenatge a l’arquitecte del país

Passat, present i futur. Si alguna cosa ve al cap amb el record d’Òscar Ribas és el seu indiscutible impacte atemporal sobre els fonaments d’Andorra perquè, precisament, va ser el pare del projecte Andorra com a país. Òscar Ribas Reig (Sant Julià de Lòria, 1936-2020) va rebre ahir la creu dels set braços a títol pòstum, una distinció que, com la seva figura com a cap de Govern, passarà a la història com la pionera. En un acte organitzat per Govern i celebrat en un lloc ple de simbolisme històric per a la família com és a l’antiga fàbrica de Tabacs Reig, una gran part de la plana major de la política nacional i comunal va acudir a retre homenatge a un personatge vital per a la construcció de les institucions i pel reconeixement internacional que va encapçalar el país en dues ocasions, entre el 1982-1984 i el 1990-1994.

“Va crear el marc mental de referència, els polítics actuals som fills de les seves polítiques”

“França va tenir de Gaulle; Alemanya, Kohl; el Regne Unit, Thatcher, i Andorra, Ribas”Xavier Espot, Cap de Govern

“Pensem molt en el període constituent i al ple desplegament competencial del Govern a escala internacional amb el discurs a l’ONU, però Ribas va fer molt en la seva primera etapa”, va comentar el cap de Govern, Xavier Espot, que va evocar un discurs en què va voler posar en relleu la capacitat d’anticipació i l’essència perdurable del canvi de model socioeconòmic que va impulsar. “Tots els polítics actuals som fills o nets de les seves polítiques perquè va ser capaç de construir un marc mental que ha estat la referència”, va apuntar el demòcrata, que va definir Ribas com un polític que en comptes de capejar el temporal i l’onada, el crea. A primera fila, escoltant atentament les paraules d’Espot, la família Ribas Reig, que també va tenir veu en l’acte. El seu fill Oriol Ribas va recordar la figura del seu pare des d’un vessant més personal, un home que “no s’enfadava mai” i que “preferiria una bona crítica a un exercici laudatori”.

“Era un home que no s’enfadava mai i que preferia una bona crítica a un exercici laudatori”

“Tenia molt clar que la inserció d’Andorra a escala internacional faria més fort el país”Oriol Ribas, fill d'Òscar Ribas

Des de la família van mostrar el seu agraïment al reconeixement “als pares de la pàtria”, que són “molt importants” perquè “queden a la memòria i ens permeten conèixer la història del país”. Ribas fill va remarcar el caràcter diligent i eficient del pare, un home preocupat “per Andorra i pels andorrans”. En aquest sentit, va ressaltar que la seva trajectòria al capdavant del Principat va estar marcada, en l’inici i el final, per dues tragèdies. El seu primer mandat va començar amb els aiguats del 1982 i el seu segon va acabar amb l’accident del Monsa, en què un camió va col·lidir contra el centre comercial de l’avinguda Carlemany on van morir nou persones i 45 van quedar ferides. “Van ser dos fets que el van fer patir molt, perquè en ser el cap de Govern, d’alguna manera, se’n va sentir responsable”, va dir Ribas fill.

Tot i això, a més de remarcar el seu paper fonamental en les reformes de les institucions i la Constitució, també va incidir en la visió que tenia d’un país integrat en la comunitat internacional, una posició que “avui és més forta que mai”, va dir Oriol Ribas, que va insistir que “allò amb què em quedo més és que tenia molt clar que la inserció d’Andorra a escala internacional faria més fort el país”. Precisament en una escala internacional de referents, òbviament dins el marc andorrà, va ser Espot on el va elevar. “França va tenir Charles de Gaulle; Alemanya, Helmut Kohl, i el Regne Unit, Margaret Thatcher. I Andorra, Ribas”, va dir el líder demòcrata que, juntament amb la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, van entregar la placa commemorativa i un ram de flors a la seva vídua, Roser Duró.