TRIBUNAL SUPERIOR
Montaner guanya el pols judicial a Costa
El Superior absol la consellera general en considerar que no hi va haver revelació de secrets
Montaner a les portes de la seu judicial després de conèixer la sentència.
Punt final al cas Costa. El Tribunal Superior va comunicar ahir la sentència per la qual decreta l’absolució de la presidenta del Grup Parlamentari Andorra Endavant, un conflicte on es barreja política, legalitat i alguns tics de diferències personals. La fiscalia disposa de 15 dies hàbils per decidir si recorre, però tenint en compte el contingut de la sentència, no semblaria una bona idea, com va assenyalar ahir Alfons Clavera, advocat de Carine Montaner.
“Una condemna tenia conseqüència, com la inhabilitació a nivell del meu grup”
Montaner no va amagar la seva satisfacció perquè es jugava el seu futur polític. I també probablement tota la classe política del país celebri aquesta absolució perquè una notificació condemnatòria hauria estat perjudicial per a la política nacional, tenint en compte que l’arrel del conflicte va néixer arran de la publicació del sou que rebia en aquell moment el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, per la via directa del Consell General i un suplement del seu grup, però també de la dotació parlamentària.
“És un dia per celebrar el triomf de la transparència en relació amb els salaris públics”
Durant el judici celebrat el mes de juny el fiscal general va demanar dos anys de presó condicional i dos d’inhabilitació per a la consellera general per revelació de secrets. Xavier Sopena va argumentar que malgrat “estar absolutament d’acord” amb la finalitat que perseguia Montaner de transparència dels sous públics, hauria pogut fer servir “altres mecanismes” per aconseguir el seu propòsit, i va incidir en el fet que va revelar una informació que havia obtingut de “manera il·lícita” i a més es tractava d’informació “reservada”.
Montaner amb els consellers d’Andorra Endavant i el seu advocat.
El posicionament del fiscal va permetre mantenir la causa oberta, ja que Costa va retirar la querella, oficialment perquè ja havia aconseguit l’objectiu que buscava, però també conscient que tot aquest embolic estava erosionant la seva imatge. La política laurediana va ser jutjada pel delicte de revelació de secrets. “És una gran notícia, no només per a mi sinó també per al meu grup parlamentari perquè tenia conseqüència, la inhabilitació a nivell del meu grup”, va dir en conèixer la sentència. I és que la inhabilitació suposava que el grup parlamentari s’hagués de dissoldre en no poder ser substituïda.
La consellera va destacar que “els magistrats han fet la feina” i que s’hagi valorat que “un salari públic és públic” no només tal com recull el reglament del Consell General sinó també, fins i tot, en la Constitució. I va recordar que quan Costa va iniciar l’acció penal el salari estava ja “publicat”.
No es pot passar per alt que en el judici els magistrats va posar sobre la taula l’article 142 del reglament del Consell General, i el seu apartat c, que manifesta que “s’ha de fer públic, en aplicació del principi de transparència, les obligacions pròpies dels consellers generals, i també les retribucions, per tots els conceptes, que perceben”. L’article està en vigor des del 7 de febrer del 2019, abans del suposat delicte de Montaner.
Per la seva banda, Clavera va remarcar ahir que el tribunal ha recollit els arguments que va presentar en el marc del judici. A la sortida de la lectura de la sentència el lletrat va destacar que el Superior ha considerat que “no es compleixen els elements del tipus” penal del qual s’acusava Montaner, de revelació de secrets, i va afegir que el fet que el reglament del Consell General recollís que els salaris eren públics emparava l’actuació de la consellera general malgrat en el moment en què ella va descobrir el sou de Costa encara no s’havien publicitat dels salaris, un fet que es va donar després. “El salari ja era públic, per tant, el tribunal diu una mica el que nosaltres vam defensar”, va manifestar el lletrat. I va cloure que ha guanyat la transparència en relació amb els salaris públics.
EL SALARI D'UN CONSELLER SÓN DINERS PÚBLICS
La Sala Penal admet, doncs, finalment la tesi defensada pel lletrat de Montaner, que va exposar en el seu informe final que la ubicació del precepte penal en el títol dels delictes contra la intimitat era un element central i nuclear i que el contingut d’allò revelat es tractava de la nòmina i un complement salarial percebut per un conseller general, que són per definició diners públics, adduint també que quelcom públic no és secret.
En la vista oral, Clavera va demanar la lliure absolució, ja que al·legava que les dades no les va obtenir il·lícitament i a més es tractava d’una informació que havia de ser pública.
Per a la defensa, el fet que precisament el reglament del Consell General contempli un article, vigent a més en el moment dels fets, sobre la publicitat dels sous, justifica que no era una dada secreta ni privada i, per aquest motiu, “no era una informació protegida pel dret a la intimitat”.
Clavera va incidir en l’”ús estrictament polític amb la finalitat de corregir la disfunció del sistema i racionalitzar les finances públiques” que en va fer Montaner i també que no estava provat que ho filtrés als mitjans.