L’acord d’associació posa en perill la Llei del català

L’acord d’associació podria eliminar els efectes de la Llei del català sobre els ciutadans de la Unió Europea que s’instal·lin al país. La normativa de lliure circulació de persones i dret d’establiment europeu recull que no es pot exigir als ciutadans comunitaris requisits que no s’exigeixin a ciutadans andorrans. Això xocaria amb l’obligació que va impulsar Govern de tenir el nivell A1 a la primera renovació del permís de residència i el nivell A2 a la segona, ja que aquesta exigència no es demana als andorrans.

“Les empreses podrien exigir el català sempre que es justifiqui com a un requisit necessari”

“L’acord no compromet la majoria dels factors que afecten l’ús de la llengua a Andorra”Yvan Lara, Investigador AR+I

L’investigador del grup d’anàlisi política d’Andorra Recerca i Innovació, Yvan Lara, que també va ser el coordinador de l’estudi d’impacte de l’acord d’associació, va explicar al Diari que l’executiu té tres maneres per poder mitigar l’impacte de la unió amb Europa sobre la llei del català. El primer és que l’exigència del català es podrà mantenir sobre tots els residents no comunitaris perquè no s’inclouen dins de la normativa europea de dret d’establiment, fet que permetria mantenir en vigència la llei per a una part de la immigració que arribi. La segona solució seria que fossin les empreses les que demanin un cert nivell de català als seus treballadors. Lara va explicar que es podria exigir “per norma”, que les empreses demanessin el domini de la llengua “sempre que el coneixement es pugui justificar com a un requisit necessari” per poder ocupar el lloc de treball que s’estigui oferint.

El tercer punt al qual es pot agafar és l’article 4 de la Llei, que dicta que “tots els andorrans tenen el deure de conèixer la llengua catalana”. Això segons Lara podria servir de “punt de partida” per exigir un mínim de català als nous residents comunitaris, ja que podria servir de base per demostrar que als andorrans també se’ls exigeix un mínim de coneixements. Tanmateix, Lara va apuntar que aquesta solució seria “improbable” perquè l’exigència que tenen els andorrans de “conèixer la llengua catalana” és un concepte molt abstracte i no té la precisió de la primera disposició de la llei, que demana un nivell concret per residir a Andorra. En qualsevol cas, l’article 4 podria servir de “fil del qual estirar” i que juntament amb les definicions del marc europeu comú de referència per a les llengües, “potser podria servir per exigir als residents comunitaris el mateix nivell que s’exigirà als no comunitaris”, va dir l’investigador. El problema d’aquesta via serà justificar que l’exigència de conèixer el català funcioni “d’una manera diferent per als nacionals comunitaris a com es fa amb els ciutadans andorrans”, va rematar Lara.

Pel que fa altres aspectes sobre el català, Lara va remarcar que “l’acord d’associació no afectarà la majoria dels factors que afecten l’ús de la llengua a Andorra” més enllà de la Llei del català, ja que “no altera el model educatiu ni les hores de català que es dediquen a les aules, ni l’oficialitat de la llengua o el seu ús institucional. D’igual manera, l’acord tampoc afectaria la quantitat de residents no catalanoparlants que arribaran a Andorra en cas que s’aprovi l’acord”, va puntualitzar l’investigador.

L’impacte de l’acord d’associació sobre la llengua oficial, tenint en compte els tres elements mitigadors mencionats, es podria considerar “negatiu, però poc significatiu”, va valorar Lara. La part negativa és que les tres possibles solucions no estan garantides tenint en compte que no hi ha cap referent a la Unió Europea que limiti el dret de residència i d’establiment de les maneres exposades.

UNA LLEI AMB POLÈMICA

Quan es va anunciar la llei del català van sortir algunes veus a queixar-se de les exigències del Govern. Les més sonades van ser les d’alguns influencers residents, que van arribar a titllar de “dictadura” Andorra per obligar-los a fer un curset de 30 hores per demostrar el nivell mínim de català. Ara, si l’acord d’associació prospera, podrien deslliurar-se de demostrar el nivell de català d’acord amb el dret d’establiment i tenint en compte que les exigències respecte el coneixement de l’idioma no afectaran tots els permisos d’imigració fins al 2029. I com que aquests perfils treballen per compte propi, no hi ha cap empresa que els demani un nivell mínim de la llengua.