2.500 persones allarguen la vida laboral

Seguir treballant després dels 65 anys és una opció que a Andorra han triat 2.500 persones, segons les dades de la CASS corresponents al mes passat. Hi ha qui ho fa per necessitat perquè la minsa pensió no es pot estirar per arribar a final de mes, i d’altres que prefereixen mantenir l’activitat laboral perquè consideren que una aturada en sec els suposarà un canvi de vida que no els agrada.

La mateixa Seguretat Social informa en un tríptic d’aquesta alternativa quan es compleixen els 65: “Les persones afiliades al sistema de Seguretat Social que reuneixen les condicions establertes dʼedat i de període mínim de cotització poden fer valdre els seus drets a la jubilació, i donar, així, obertura a una pensió vitalícia o a un capital depenent del nombre de mensualitats cotitzades. També es pot continuar treballant i optar per ajornar el cobrament de la prestació de jubilació sempre que es continuï cotitzant a la branca general i a la branca de jubilació fins al moment de la jubilació efectiva. La jubilació no sʼatribueix automàticament; cal fer la sol·licitud”.

I no són pocs. De les 2.457 persones que no es jubilen i segueixen treballant, un 52% són assalariades i el 48% treballen per compte propi, és a dir, són autònomes.

La Llei de relacions laborals del 2018 estipula que un cop s’ha extingit el contracte de treball perquè la persona assalariada ha assolit l’edat que li permet percebre la pensió de jubilació, l’empleat i l’empresari poden pactar una nova relació laboral, que en cap cas suposa la continuïtat del contracte de treball anterior. El contracte establert en aquest article també es pot atorgar a una empresa diferent a la qual pertanyia la persona assalariada. I en aquests casos, si la persona percep la pensió de jubilació en el nou contracte de continuïtat de la vida laboral, la cotització a càrrec de l’empresa i de la persona assalariada es continua fent per malaltia, en funció de l’import del salari pactat. La mateixa llei precisa que la relació laboral s’acaba en assolir la persona assalariada l’edat que li permet percebre la pensió de jubilació, “llevat que aquesta pensió no assoleixi el llindar econòmic de cohesió social vigent”.

Un estudi de la CASS sobre la reforma de les pensions a Andorra assenyala que per a la major part de treballadors a tot el món, les pensions són el principal suport financer durant l’últim tram del seu cicle vital una vegada iniciada la jubilació. Avui, hi arriba pràcticament la totalitat de persones, i “aquest tram del cicle vital és cada vegada més prolongat i es viu sense problemes de salut o de discapacitat durant llargs períodes de temps. Hi ha moltes persones per a qui el període de jubilació ha estat igual d’extens que llur vida laboral”.

La suficiència financera durant la jubilació requereix rendes regulars, segures, adequades i vitalícies que només es poden garantir si durant la vida activa s’ha pogut generar prou estalvis o altres drets equivalents. La mitjana de jubilacions a Andorra no és gaire elevada i, depenent dels anys que s’ha cotitzat, pot forçar la persona a continuar amb la seva vida laboral per assegurar uns ingressos suficients. Es tracta de persones amb una pensió reduïda i que necessitin ingressos per mantenir el nivell de vida. O d’empresaris que volen mantenir el negoci un cop superada l’edat de jubilació.

L’ESBORRANY

1 LA PENSIÓ ES CALCULA PELS PUNTS SUMATS

La legislació fixa els 65 anys com l’edat a partir de la qual l’assalariat pot optar a percebre una pensió, que dependrà de la cotització al llarg de la vida laboral.

2 LA MITJANA MENSUAL ÉS DE 1.000 EUROS

L’import mensual de mitjana en el cas dels residents és de 1.003 euros, mentre que en el cas dels que viuen a l’estranger és de 358 euros mensuals.

3 LA LLEI PERMET SEGUIR EN EL LLOC DE TREBALL

La jubilació als 65 anys no és obligada i es permet seguir treballant, cobrant una nòmina i la pensió i cotitzant a la branca general de la CASS.