El canvi climàtic amenaça d’empobrir Andorra un 14%

La crisi climàtica no només amenaça els ecosistemes i la forma de vida de moltes espècies, inclosa la humana, sinó que també pot afectar, amb una incidència directa, l’economia en aspectes tan rellevants per al creixement econòmic com la productivitat laboral, les infraestructures i el rendiment agrícola. L’impacte de les altes temperatures, l’accentuació de les sequeres i l’auge dels extrems climàtics amenaça d’empobrir Andorra un 14% per al 2050, segons un estudi de la revista Nature publicat a l’abril. Si es destrien les pèrdues per parròquies, en totes la debilitació econòmica a 25 anys vista és d’un 14% a excepció de la Massana i Sant Julià de Lòria, on creixeria un punt més.

L’anàlisi estudia, per una banda, l’impacte de les altes temperatures en 1.600 regions de tot el món i, per un altre costat, l’alteració global de les pluges, que pot provocar sequeres. Els models apunten que l’impacte de només aquests dos factors podria provocar pèrdues de més de 36 bilions d’euros anuals a tot el món, una xifra que suposaria una reducció del 19% de l’economia global per al 2050.

Si es compara amb l’entorn, Andorra entra dins els paràmetres del continent, que oscil·len a les regions del sud, l’est, l’oest i el centre entre un 10 i un 20 per cent.

Pel que fa als països històricament amb contacte més estret, el principat se situa entremig. A Espanya serien un 18% més pobres –amb especial atenció a les regions del sud, on s’arribaria, en alguns casos, al 25%–, a Portugal un 16% i a França, un 13%.

Quant a les regions pirenaiques, les franceses són les més castigades: Nova Aquitània, un 16%, i Occitània, un 17%. Les espanyoles mantenen una estabilitat, amb la comunitat autònoma veïna com la més afectada: País Basc (15%), Navarra (17%), Aragó (17%) i Catalunya (18%). En comparació amb altres potències històriques europees com Alemanya (11%) o Itàlia (13%), la xifra d’Andorra no en dista gaire. Una xifra que també s’acosta a la dels Estats Units, que assoleix l’11% de pèrdues.

L’estudi documenta un fenomen que empeny les economies més properes geogràficament a l’Àrtic i al pol Nord no només a menys pèrdues, independentment del continent, sinó fins i tot a beneficis. Països com Finlàndia, Rússia o Canadà experimentarien increments econòmics d’un 3% en els dos països europeus i un 8% l’estat nord-americà.

Tal com s’indica, les regions que més pèrdues patiran relacionades amb els extrems climàtics seran Àfrica, Amèrica del Sud i el sud del continent asiàtic, on els paràmetres mostren caigudes de fins a un 30%. Paradoxalment, les regions més vulnerables i empobrides són també les que patiran amb més feresa les conseqüències de la reducció d’ingressos, que en alguns casos podria ser fins a un 60% més gran que als països desenvolupats.

PITJOR QUE LA COVID

L’estudi de Nature avisa que si la humanitat no redueix “de forma dràstica” les seves emissions, l’avenç del canvi climàtic provocarà “pèrdues encara més grans” en la segona meitat de segle. Tal com apunten les dades, la crisi climàtica podria tenir un impacte econòmic molt més gran que altres crisis econòmiques de gran envergadura com va ser la pandèmia de Covid-19.

Un informe del Fons Monetari Internacional va calcular que entre el 2019 i el 2020 la renda per càpita es va reduir al voltant d’un 10%, i aquest estudi de Nature estima que la crisi climàtica ja està provocant pèrdues de l’1,8% anual del PIB.