REPORTATGE
Garrepes amb les propines
El pagament amb targeta i també, per què no dir-ho, la pèrdua de l’hàbit estan convertint la propina en un gest cada cop menys comú, tot i que és de gran suport per als empleats.
Terrasses a l’avinguda de l’eix comercial.
Deixar o no deixar propina, aquesta és la qüestió. Les propines són una mostra de conformitat i gratificació que de manera voluntària es decideix atorgar a qui ha ofert un servei. Algunes cultures molt arrelades a aquesta pràctica influeixen la resta del món. Però, a Andorra, és cada vegada menys o més freqüent? I, en cas de notar canvi, es deu a la digitalització dels mètodes de pagament?
Diversos treballadors de la restauració han explicat com perceben la situació. El Jan comenta que la quantitat de propines depèn bastant de si la gent va a menjar o simplement a prendre alguna cosa, encara que en general sempre tenen una quantitat de propines similar. Actualment, la majoria de la gent paga amb targeta i no acostuma a deixar propina. No obstant això, recorda que hi ha l’opció de deixar propina amb el datàfon (per exemple, si alguna cosa surt a 45 euros, el client pot decidir pagar-ne 47 amb targeta, i aquests 2 euros euros addicionals serien per a la propina).
Tanmateix, el Jan és conscient que el nivell de vida i benestar de moltes persones ha disminuït, la qual cosa genera incertesa financera en moltes llars i fa que la gent sigui menys propensa a deixar propines, especialment propines grans. Alhora, l’Andreu afegeix que, quant a la generositat, hi ha diferències entre els locals i els estrangers. Els turistes solen ser més generosos amb les propines, potser perquè en els seus països d’origen és una pràctica més comuna o, simplement, perquè estan de vacances i gasten amb més llibertat.
D’altra banda, els clients locals poden ser més acurats amb les despeses i, per tant, menys propensos a deixar propines grans. Així mateix, el Xavier assenyala que alguns clients poden sentir que la qualitat del servei no justifica una propina, especialment si han tingut una experiència negativa. La percepció d’un bon servei varia, i això pot influir en la decisió de deixar propina. Finalment, l’Imma agrega que algunes persones poden no ser conscients de la importància de les propines per als ingressos dels treballadors de l’hostaleria i si n’estiguessin més al corrent, en deixarien més i més sovint.
Davant aquesta situació, en què la digitalització fa perillar les propines, cal esmentar certs exemples internacionals, com el del govern argentí, que ha anunciat que presentarà un projecte per permetre el pagament de propines amb mitjans electrònics en el sector gastronòmic, segons ha explicat el ministre Federico Sturzenegger. Aquesta mesura és voluntària i no forma part del salari, i facilita als clients deixar propines mitjançant targetes o carteres virtuals. Aquest canvi no requereix modificacions legals significatives, només un ajust en els costums.
S’ha de recalcar que no cal sortir del país per veure aquest estil d’iniciatives, ja que les estacions d’esquí Pal-Arinsal i Grandvalira Soldeu-el Tarter a Andorra van implementar l’“arrodoniment solidari”, que permetia als clients arrodonir els pagaments amb targeta i donar la diferència a causes socials. Aquest sistema, en col·laboració amb Bomosa i Worldcoo, beneficiava inicialment la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, que dona suport a l’escolarització de nens a Katmandú. Amb això ja han demostrat al país que es podria establir en tots els llocs de la restauració per permetre aquest arrodoniment, que, en comptes d’anar per ajudes socials, podria ser per als mateixos cambrers.
La propina és voluntària. No hi ha una quantitat estipulada, encara que el percentatge ha d’estar al voltant d’un 10% del preu total del compte o, si més no, això és el que s’espera en bars o restaurants.