“Unicef és una marca potent i de vegades això tira una mica enrere”

Arriba a la direcció executiva d’Unicef Andorra després d’haver estat responsable de B2B a Pyrénées Andorra. Prèviament, va treballar a l’organització de Javier de las Muelas com a directora de vendes i projectes.

Quins objectius es marca?

“La part econòmica va fora perquè ho necessiten molt m és”

Que hi hagi presència i visibilitat a tots els efectes. La gent ens diu que els diners se’n van fora; sí, és clar, la part econòmica va fora perquè estem treballant amb projectes i missions que ho necessiten molt més. Però, per a nosaltres, la part que fem de país, l’observatori d’infància, l’estudi del cost de la criança, els més de trenta tallers que fem durant tot l’any... tot això que és el nostre llegat, el nostre futur, els nostres joves, per a nosaltres és vital.

Com es poden reforçar aquestes aliances?

Ho plantejo com, literalment, fer aquesta família més gran amb aquest punt que comentava de visibilitat i presència. No vull dir que fins ara no s’hagi fet, però sí que penso que podem aprofitar per actualitzar-nos amb aquest punt de connexions. Al final, és que connectem amb persones. Si no ens entenem entre nosaltres, no arribarem a bon port.

A què atribuïu la disminució d’ingressos?

Hi ha coses del passat que desconec. Quan hi ha un diagnòstic que ha succeït alguna cosa, normalment no sol ser per un motiu, pot ser per diversos, i diversos poden ser també externs. Sense anar més lluny, els hàbits de consum, per exemple. Ara ens relacionem diferent, comprem diferent, sortim diferent, consumim diferent. Per tant, pot ser des d’inputs de fora a què no ens hem sabut adaptar o de dins que no hem sabut veure.

Aconseguir més visibilitat vol dir incidir més en el que es fa per al país?

Sí. Al final, escoltes Unicef i és molt gran. Quan parlem d’Unicef, parlem d’una marca superpotent que significa molt. I de vegades això tira una mica enrere. Cal incidir en el missatge que formem part d’alguna cosa supergrossa, jo, tu i tothom. Al final, l’objectiu és fer arribar aquest missatge a totes les persones. Aquest any celebrem el trentè aniversari d’aquest comitè. Això és gràcies a totes aquestes persones que sumen cada dia, que formen part d’aquesta història.

L’Observatori de la Infància sembla que apuntarà novament cap a tot el tema de la salut mental.

Tenim un munt d’infants al voltant i tots en som responsables. L’Observatori de la Infància és un 10 per cent de tot el que es pot fer. És bàsic tenir la dada i poder comparar. Podem fer programes, podem fer accions, i aquí ja hi estem tots implicats, fins a l’últim col·legi, per crear aquest teixit de seguretat per al nostre jovent. És part dels seus fonaments, dels seus principis, la seva educació.

En l’àmbit intern, un altre dels projectes són els plans locals. Com avança aquesta feina?

N’hi ha tres de bastant confirmats. Ens en falta algun, però estem donant aquesta empenta i aquesta força perquè hi hagi un compromís tenint en compte que és una feinada.

Hi ha projectes molt consolidats, per exemple, els Encants. Teniu alguna idea de fer una acció nova?

De cara al 2025, hi ha temes que són compromisos i altres, forats que crec que aquí tenim opció de treballar diferent, de fer un gir. Hem d’escoltar què necessita la gent, què li preocupa, i fer-ho part de la història comuna.