Es limita la inversió estrangera a dos immobles com a màxim

Govern ha presentat aquest matí el text definitiu de la llei òmnibus, el qual entrarà durant la setmana a tràmit parlamentari i sobre el qual es confia que estigui en vigor a principis de l'any vinent. És un text que matisa algunes mesures dels diferents ministeris implicats, com és en el cas de la inversió estrangera, en què es diferencia la inversió immobiliària i la directa. 

Pel que fa al primer apartat, es limiten la xifra d'habitatges que es poden adquirir, sent de dos pisos, dos apartaments o dos estudis; un habitatge unifamiliar o tres places de pàrquing. A més, es prohibeixen les promocions immobiliàries a menys que aquestes es destinin a pisos de lloguer. "Farem un seguiment de la inversió", ha explicat la ministra d'habitatge Conxita Marsol, que situa en els sis mesos el termini per efectuar la inversió i els divuit mesos per materialitzar i demostrar els progressos. 

Quant al segon apartat, la inversió directa, les societats que tinguin més d'un 25% de capital estranger hauran de sol·licitar l'autorització prèvia, quan fins ara el llindar es marcava en el 50%. La ministra ha ressaltat que al projecte de llei s’ha establert que una inversió estrangera no generarà cap dret per a l’obtenció de la residència. 

En termes generals, el text també preveu accions de seguiment de la inversió estrangera i un règim sancionador. una inversió sense autorització serà sancionada entre 10.000 i 20.000 euros amb, addicionalment, pena de nul·litat. 

"El document guarda l'essència del de l'abril, sent les dues palanques principals els habitatges d'ús turístic i els pisos buits", ha comentat el cap de Govern, Xavier Espot, en la roda de premsa d'aquest matí que ha encapçalat al costat de la ministra Marsol, el ministre Torres i la ministra Molné – titulars tots de carteres que es veuen implicades de prop en la nova llei transversal. Respecte els pisos buits, Govern els situa entorn als 1.900 i 2.000 i ha avançat que es redueixen els terminis per retornar aquesta als propietaris en cas que no siguin llogats i passen d'un any a sis mesos, tal com es farà també amb els habitatges d'ús turístic (HUT) – cal recordar que la vigència de les mesures de la llei és de tres anys i la cessió obligatòria, de cinc. 

La ministra ha assenyalat que la intenció és que es pugui bastir un parc públic d’habitatges -ja sigui amb els edificis que construeix o rehabilita el Govern destinats a lloguer assequible, o bé amb la cessió de pisos buits o d’apartaments turístics amb totes les garanties per als propietaris. Transcorregut el termini de tres mesos sense que el titular de l’immoble justifiqui que no està buit, el Govern constatarà que l’habitatge entra en el supòsit de buit i declara l’incompliment de la funció social de l’habitatge.

També es dobla el tribut pel preu del metre quadrat en els habitatges buits, el qual ascendeix fins als 100 euros per metre quadrat i l'executiu garanteix el cobrament tot i que els arrendataris es demorin en el pagament del lloguer o no ho facin. En l'aspecte que afecta als HUT's, Torres ha indicat que no es fa cap excepció de zones i que proporcionalment desapareixaran més en les parròquies més baixes per la mesura d'eliminar aquells que estiguin en edificis en què menys d'un 30% dels allotjaments estiguin destinats a aquesta modalitat.

Amb els permisos ja atorgats s’implementarà un sistema de caducitat temporal, que es podran renovar cada tres anys tenint en compte dos supòsits. D’una banda, els HUT que es trobin en un edifici on més del 30% del total d’habitatges siguin també HUT, se’ls podrà renovar la llicència amb noves condicions d’increment de qualitat. De l’altra banda, els HUT que es trobin en un edifici on menys del 30% del total d’habitatges siguin HUT, no se’ls podrà renovar la llicència. El ministre ha avançat que els càlculs actuals apunten que hi haurà uns 660 pisos afectats per aquesta darrera situació (prop del 25% del total de gairebé 2.800 habitatges d’ús turístic del país). 

El cap de Govern, Xavier Espot, ha volgut deixar clar que “la finalitat no és la cessió obligatòria i temporal, sinó que els pisos buits retornin al mercat de lloguer”. Per això, ha explicat que el Govern dona les facilitats necessàries perquè així ho puguin fer els mateixos propietaris. Són, en alguns casos, persones no residents i que s’han desentès del pis. És en aquests casos, que “creiem que és legítim que el Govern amb aquest procés garantista pugui fer seva la cessió temporal i pugui posar al mercat aquests pisos”. Espot ha recordat que, en aquests casos, la mesura afavorirà els propietaris perquè el Govern serà qui adequarà aquests apartaments, tot deduint del lloguer que haurà de cobrar el propietari les despeses del seu condicionament.

Conxita Marsol ha apuntat que el projecte de llei conté també un increment del tipus de gravamen sobre la plusvàlua immobiliària en les transaccions de béns immobles efectuades tant per residents com per no residents, en funció del guany i del temps transcorregut des de l’adquisició del bé. El gravamen s’apuja del 15% al 20% per a vendes inferiors als 2 anys en tots els casos, amb una reducció del percentatge a mesura que passa el temps. A aquesta mesura, s’ha d’afegir l’exoneració de l’Impost sobre transmissions patrimonials (ITP) per a residents de més de cinc anys quan adquireixin el seu primer habitatge; sempre que aquest tingui un valor de fins a 500.000 euros, en lloc dels 360.000 euros actuals.

Finalment, Ester Molné ha subratllat que el projecte de llei també contempla mesures en l’àmbit de la immigració que tenen com a voluntat “disminuir la pressió demogràfica i l’impacte negatiu que té sobre l’habitatge”. Així doncs, s’eliminaran els permisos de treballadors desplaçats extracomunitaris i es prohibirà treballar per compte propi als titulars d'una autorització de residència i treball durant el primer any de vigència de l’autorització, perquè no es pugui eludir el pagament del dipòsit de 50.000 euros. 

A més, al text s’estableix que per residir a Andorra mitjançant inversió estrangera caldrà acollir-se al sistema de quotes. També s’hi inclouen diferent mecanismes per evitar el frau de llei i els incompliments de la normativa en matèria de immigració.