DETINGUT A TÀNGER
El Valenciano tem per la seva vida en una presó de Rabat
La família es mostra desesperada perquè no rep atenció mèdica per a la greu malaltia que pateix.
El pres fugat a l’hospital de València.
Va ser detingut l’aeroport de Tànger el 2 de juliol. Des de llavors, El Valenciano, com es coneix el pres de 44 anys que va sortir amb permís de la presó de la Comella per a un tractament contra el càncer i no va tornar, malviu en una presó d’aquesta ciutat marroquina a l’espera que s’ordeni l’extradició a Andorra, demanada per via diplomàtica.
“Estic jubilat, era camioner, i no ens podíem permetre tenir el fill a Barcelona”
“Hauria preferit la presó i complir la condemna que veure el meu fill amb un càncer letal”
La policia andorrana havia decretat l’alerta vermella a la Interpol. L’home, que resideix a València, va volar confiat a Tànger acompanyat de la seva dona i el fill per visitar un amic, i va ser identificat. La família implora a la justícia andorrana que revoqui l’ordre de cerca i captura –fet improbable– perquè quedi en llibertat i continuï amb el tractament experimental, “que està donant resultats”.
L’informe mèdic on es detalla la greu malaltia.
El seu pare, J. M., en comunicació amb aquest rotatiu, comenta que ha intentat sense èxit reunir-se amb la batlle per exposar-li la situació del seu fill, “que ha estat dos cops a punt de morir”, i s’esforça fins a l’extenuació a mantenir que el seu fill no es va fugar: “Que quedi ben clar que vaig portar-lo a València perquè ni Andorra ni França li donaven el tractament de quimioteràpia, i a Barcelona no era possible perquè som una família humil, així que contra la seva voluntat el vaig portar a casa”, on ha estat anant a sessions a l’hospital de La Fe.
És conscient que la seva petició és molt complicada, perquè se li va permetre sortir de la Comella per anar a Barcelona i no va tornar. Però el pare clama per una solució perquè, assegura, “s’està morint en una presó marroquina on tothom pot imaginar en quines condicions es troba”, i explica que no rep medicació i que l’oncòloga de Tànger no li va fer cap tractament. “Si no hagués aparegut el càncer a Andorra ja hauria complert la condemna i estaria lliure”, assenyala, alhora que insisteix que hauria preferit veure el fill a la presó que “amb una malaltia que li pot comportar la mort”.
El pres va ser condemnat pel Tribunal de Corts a vuit anys de presó i 100.000 euros de multa per narcotràfic. L’operació Nord del 2018, segons la va definir la policia, va ser important per la diversitat dels productes requisats, en què es va desarticular una xarxa, organitzada i estructurada, de tràfic d’estupefaents coneguda com el supermercat de la droga.
J. M. recorda que li van lliurar el fill a la frontera amb Espanya “sense cap policia” i que tenia decidit portar-lo a la ciutat del Túria. Ara, afirma que la batlle pot “salvar la vida del meu fill perquè al Marroc no té cap tipus d’esperança”, i assegura que “ha estat dos cops a punt de morir des que va deixar Andorra”. El pare lamenta que ja ha perdut diverses sessions de quimioteràpia a La Fe i que no està rebent la medicació prescrita, fet que pot comportar “una situació irreversible”.
Per justificar la decisió de traslladar-lo a la seva ciutat natal, J. M. assenyala que són una família humil: “Jo estic jubilat, era camioner, i no ens podíem permetre tenir el fill a Barcelona, per això jo personalment vaig forçar-lo a venir a València”. Mostra insistència a deixar clar que la decisió va ser seva, una cosa que només la família sap amb certesa.
Ara, a la presó de Rabat, espera que es faci efectiva l’ordre d’extradició, i per aquest motiu no es contempla retornar-lo a Espanya, on seria molt complicat aconseguir l’entrega a la policia andorrana. J. M. remarca que li estan enviant medicament al país africà, però es lamenta que “arriba poc del que enviem”.
L’home detalla que gràcies a un tractament experimental, “va notar una millora, però ara està aturada i la seva degradació és visible”. Admet que el seu fill es va fugar, i ho justifica per la malaltia: “No estava rebent cap tractament”. La veritat és que les autoritats andorranes van prendre la decisió per motius humanitaris.
L’operació Nord va acabar amb el decomís més important de cocaïna, amb 228 grams. La intervenció va ser la primera controlada per la policia, gràcies a la col·laboració d’un dels detinguts a la duana. L’operació va permetre desmantellar una de les principals xarxes de narcotràfic al Pas de la Casa. Corts va condemnar el principal acusat dels fets, El Valenciano, conegut així per haver fugit a València durant el permís mèdic, a 8 anys de presó, 100.000 euros de multa, 30 anys d’expulsió i la dissolució de la societat creada per blanquejar els diners. També va ser condemnat per rebel·lió processal.