NOVA LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA
Bonell apunta canvis menors a la Llei del català per l’acord
El grup d’estudiants amb les autoritats.
La ministra de Cultura, Mònica Bonell, va assegurar ahir que l’essència de la Llei de la llengua pròpia i oficial no es veurà afectada en un hipotètic cas d’aplicació de l’acord d’associació, si és que aquest entra en vigor després del referèndum previst per a l’any vinent. Bonell va participar en la rebuda dels estudiants de català que participen aquests dies en el Campus universitari de la llengua catalana, organitzat pel Govern i l’Institut Ramon Llull. Enguany, els alumnes passen uns dies a Escaldes-Engordany, la parròquia que els acull (el campus se celebra des de fa 23 anys i la parròquia amfitriona varia cada any de manera rotativa).
“Haurem d’adaptar els requisits de la llei als permisos de l’acord”
Sobre una possible interferència de l’acord d’associació sobre la Llei de la llengua, Bonell va manifestar que caldrà fer alguna adaptació, “però això ja ho sabíem”. “De fet, quan vam acceptar l’esmena parlamentària per ampliar els requisits que es demanaven en un determinat permís i vam ampliar-los a tots els permisos de residència, érem conscients que aquestes demandes no entraran en vigor fins al 2029. Sabíem, doncs, prèviament, que se celebraria un referèndum i ens hauríem d’adaptar als permisos de residència que impliqui l’acord d’associació si la votació és superada. Recordem que l’acord preveu tres tipus de residència. El que farem és adaptar els requisits a aquests permisos. Hem de veure la llei més enllà de la disposició que preveu les demandes que es faran a partir del 2026 a totes aquelles persones que vulguin renovar els permisos de residència”.
Des del ministeri de Cultura –va apuntar Bonell– ja es va demanar que el termini d’exigència dels requisits fos suficientment ampli des de l’aprovació de la llei (cinc anys) perquè “l’acord d’associació s’hauria de sotmetre a votació en aquest període i volíem saber si caldria fer aquestes modificacions”. “Pel que fa a tota la resta, no hi ha cap problema”, va reblar Bonell, que va recordar que la feina d’aplicació de la llei s’haurà de fer “amb la corresponsabilitat dels comuns i altres organismes, alguns de nova creació”.
UNA LLENGUA INTERNACIONAL
Molts estudien català per motius acadèmics. La majoria cursa estudis humanístics, però alguns també s’estan formant en àrees científiques. Altres dels interessats en la llengua volen aprendre-la per poder entendre-la millor quan la llegeixen, perquè tenen amistats catalanes i prefereixen comunicar-s’hi en català o perquè són bons seguidors del Barça (l’alumne brasiler, és clar). Tots ells van demostrar un bon coneixement de la llengua durant els breus parlaments que van fer durant la recepció. “És un honor que hi hagi interès a aprendre català. Tenim aquesta sort que, de vegades, se’ns gira en contra, que és que parlem moltes llengües i això fa que canviem massa fàcilment de llengua i podríem acabar-la perdent”, va subratllar Gili. Durant aquests dies de convivència, la llengua franca entre els estudiants és la catalana. “Les llengües no són mai petites”, va dir intel·ligentment una visitant italiana.
Prèviament a l’arribada a Andorra, els alumnes han viscut una setmana d’immersió lingüística a Girona. Ara, un cop al país, podran ampliar els seus coneixements de llengua amb trenta hores de classe i visitaran la vall del Madriu i l’entorn natural de Ràmio. “És molt significatiu que estudiants de fora us animeu a parlar i estudiar català; això ens fa sentir molt orgullosos”, va agrair la ministra de Cultura, que va recalcar la varietat dels orígens dels visitants i l’ampliació del marge d’edat (estudiants d’entre vint i cinquanta anys). Bonell també els va recordar que són de visita a l’únic país del món on el català és la llengua oficial.