POLÍTIQUES D’HABITATGE

Els canvis a la llei no atenuen el rebuig dels propietaris

La reducció a mig any del termini en què es podrà recuperar un pis buit o turístic si no es lloga tampoc convenç.

Rebuig de propietaris i empresaris a les mesures governamentals.

Rebuig de propietaris i empresaris a les mesures governamentals.Fernando Galindo

Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La valoració que fan l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) i l’Associació d’Empreses d’Allotjament Turístic (AEAT) del projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge poc difereix de la que van fer al seu dia, quan el Govern va presentar els grans eixos d’actuació. Que el Govern hagi establert que el pis buit o l’habitatge d’ús turístic que hagi perdut la llicència es retornarà als propietaris si en sis mesos no ha trobat inquilí no és cap solució per a cap dels dos col·lectius. El president de l’AEAT, Àlex Ruiz, va afirmar que “segueixo igual de descontent, si em treuen la llicència tant me fa el termini”. I el de l’APBI, Toni Bea, va manifestar que “això sembla –un cop més– una declaració d’intencions de molt difícil, per no dir impossible, aplicació. Continuem buscant mesures populistes, poc realistes i tremendament complexes d’aplicar. I, sobretot, generant moltíssima inseguretat jurídica”.

“Segueixo igual de descontent, si em treuen la llicència tant me fa el termini”
Àlex Ruiz, President de l’AEAT

L’AEAT augura que, de fet, els afectats acabaran per llogar-ho al mercat lliure i, per tant, amb preus lluny del que suposadament ha de ser assequible. Ruiz va argumentar que llogar-ho sota el paraigua de l’Institut Andorrà de l’Habitatge implica fer-ho un 25% per sota dels 10 euros/metre quadrat que el Govern fixa com la mitjana de preu del lloguer. Són, per tant, 7,5 euros i que, exemplifica, un pis de 100 metres quadrats a la capital s’hagi d’arrendar a 750 euros. La conseqüència és que “es posaran al mercat lliure, amb qualsevol agència immobiliària, i les dificultats per llogar-lo seran les mateixes”. A més, va insistir en la poca sortida que tindran la majoria d’immobles perquè “dels 2.800 pisos, 2.500 estan del Tarter cap amunt, i a la gent li costa molt pujar per les infraestructures o la falta de serveis”. De fet, segons les dades facilitades pel Govern, només 93 habitatges turístics (HUT) estan entre la capital i Escaldes. Canillo i Encamp (pel Pas) copen la immensa majoria superant els 2.400.

“Cal estimular, no castigar. I, sobretot, respectar la propietat privada”
Toni Bea, President de l’APBI
 

L’APBI segueix criticant durament les polítiques d’habitatge del Govern, a qui acusa de no fer el diagnòstic que toca. “El Govern continua tractant de pal·liar efectes de les tensions del mercat de l’habitatge. Però el més important no són els efectes, sinó que és anar a les causes. I aquestes, ni estan degudament identificades, ni són objecte d’actuacions concretes”, va lamentar el president de l’entitat. El col·lectiu de propietaris acusa l’executiu de malmetre la imatge del país: “El missatge que estem enviant en l’àmbit internacional és molt negatiu. Estem destruint la marca Andorra.”

El procés que el Govern defensa com a garantista per forçar l’entrada de pisos buits al mercat o l’increment de la taxa que han d’abonar els qui mantenen un immoble tancat són fórmules que els propietaris suspenen. “Cal estimular, no castigar. I, sobretot, respectar la propietat privada”, va argumentar Bea en nom de l’associació. “La proposta d’expropiar els pisos buits a empresaris que han complert totes les lleis fins ara, per retornar-los al cap de sis mesos si no es lloguen, demostra una manca de comprensió sobre les conseqüències que això comporta”, va defensar. I és que argumenta que “aquests empresaris ja hauran hagut d’indemnitzar el personal, tancar els contractes amb els propietaris dels pisos, i hauran perdut tota la inversió feta per donar a conèixer aquests pisos en diferents llocs”.

LES SOL·LICITUDS SUPEREN LA PARTIDA D'AJUTS DEL RENOVA

El Govern ha decidit tancar cautelarment el programa Renova perquè el nombre de sol·licituds d’ajut ja supera la partida de dos milions d’euros prevista per a la convocatòria d’aquest exercici.  Des de l’obertura el mes d’abril passat fins al juliol s’han rebut un total de 257 sol·licituds, amb un import associat de 2.652.654,058 euros. Amb aquesta suspensió es vol “evitar que un gran nombre de sol·licituds no puguin ser ateses”. Ara mateix s’han valorat aproximadament la meitat de les demandes. La missió del Renova és facilitar suport econòmic per a les reformes d’habitatges que contribueixin a l’eficiència energètica.

EL PS VEU "UN BON INICI" A LA LLEI, TOT I CREURE QUE ARRIBA TARD

“La llei és un bon inici tot i que arribi tard.” Amb aquestes paraules va referir-se el president del PS, Pere Baró, sobre la llei òmnibus. No obstant això, el partit guarda reticències i quant a les esmenes ha assegurat que es treballaran en la comissió d’habitatge. “És clar que no estem en contra d’alguns aspectes, però una cosa és evident: es posen en marxa unes mesures que el PS demanava sis anys enrere”, va expressar Baró. La formació vol el text per saber si Govern “s’ha quedat curt o, per primera vegada, han sigut suficientment valents”. A més, volen que l’habitatge no entri dins la llei òmnibus, sinó que tingui un marc legislatiu específic.
tracking