La restauració s’expandeix en locals abans ocupats per botigues

Polarització del paisatge comercial i substitució del comerç per l’oferta gastronòmica. Són les principals línies generals dels primers estudis de l’Observatori del comerç, presentats ahir sota el lideratge de la Cambra de Comerç. Els informes del nou observatori ofereixen dos tipus d’anàlisi: el de l’evolució comercial en trama urbana entre el 2015 i el 2024 (elaborat per Intueri Consulting) i el del comportament del comprador durant el maig passat (a càrrec d’Andorra Recerca + Innovació, que tornarà a enquestar els compradors en diferents onades durant els mesos vinents per tenir una fotografia més completa de les tendències).

“Veiem com la gastronomia és una activitat d’expansió comercial”
Maria Segarra, Intueri Consulting
 

“Els estudis han d’ajudar els comerciants a obrir debat i estudiar les oportunitats de negoci”
Sol Rossell, Directora de la Cambra de Comerç
 

Maria Segarra, d’Intueri Consulting, va remarcar que Andorra és “un destí indiscutiblement comercial” amb un sector que treballa per diversificar la seva oferta. Els eixos principals de comerç són quatre (Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, el Pas de la Casa i Sant Julià), amb tres tipus d’espai comercial: espais de concentració (Andorra la Vella i Escaldes), espais d’especialització (Santa Coloma i l’oferta de motor, per exemple) i els nuclis de les parròquies (serveis i comerç de proximitat). El 78% del comerç es concentra en aquestes quatre zones. Els àmbits on Andorra pot créixer i marcar perfil propi són el mercat esportiu i el del benestar i la bellesa. L’estudi sobre la dinàmica comercial s’ha elaborat a partir d’una anàlisi de 2.662 establiments, dels quals 979 han estat comerços.

PAISATGE COMERCIAL

Pel que fa a la polarització, Segarra va indicar que actualment hi ha una major convivència de locals enfocats a la venda low-cost amb aquells establiments que es dirigeixen a un client prèmium: “L’impacte és, sobretot, físic, estètic, per una qüestió de dimensió del país. Aquesta barreja és una tendència global.” També va assenyalar que els locals gastronòmics acostumen a proliferar en els espais buits que deixen les botigues que tanquen: “Veiem com la gastronomia és una activitat d’expansió comercial.” Un altre punt important de l’estudi és la pèrdua de singularitat comercial: allà on abans hi havia instal·lada una marca local ara hi ha una franquícia, tot i que l’establiment continua en mans de propietaris del Principat.

Quant a les parròquies, aquestes han perdut pols comercial, però han guanyat terreny en l’oferta de serveis. També han sabut consolidar el mercat del comerç de quotidià (supermercats). Segarra considera que les parròquies han de treballar per presentar-se com “un complement a l’eix central” i creu que durant els últims anys “han endreçat molt bé el comerç, ubicant-lo al nucli”. La Massana, per exemple, va explicar Segarra, ha consolidat el catàleg de serveis i les opcions de comerç de conveniència.

Pel que fa a la despesa diària mitjana del visitant durant el mes de maig, Joan Micó, investigador d’Andorra Recerca + Innovació, va especificar que va ser de 154,27 euros. La despesa mitjana del turista, però, va arribar fins als 190,30 euros i la dels excursionistes (visitants que arriben i marxen el mateix dia) va ser de 107,30 euros. Es van enquestar 200 compradors. El turista valora menys positivament el diferencial de preus entre Andorra i el seu país d’origen (Espanya o França, principalment) que no pas l’excursionista, que sí que nota més l’efecte estalvi. Aquest comprador que només passa unes hores al país acostuma a adquirir productes al Pas de la Casa o Sant Julià, on hi ha els principals establiments d’alimentació low-cost, el seu principal interès comercial. El turista, en canvi, visita el país per comprar roba, perfumeria o productes de farmàcia. La majoria dels turistes compren sense haver consultat prèviament l’oferta (segons Segarra, es compra perquè “es disposa d’un temps relaxat”). El 75% recomana el Principat com a destí de compres.

Si ens fixem en la freqüència de visites, els excursionistes són els compradors més fidels, ja que visiten Andorra unes sis vegades cada any; els turistes acostumen a venir dues vegades de mitjana. Quant al risc per a la supervivència del negoci, els comerciants apunten que la preocupació principal són els costos fixos, és a dir, el pagament del lloguer i dels salaris.

Sol Rossell, directora de la Cambra de Comerç, va manifestar que els estudis presentats han de ser útils per als comerciants: “Els han d’ajudar a obrir debat per reflexionar i estudiar les oportunitats de negoci.”