DEMANDA JUDICIAL

Demanda contra el comú de la capital per corrupció i amenaces

Un extreballador al·lega que es va sentir assetjat i coaccionat perquè deixés el càrrec que ocupava.

Els dos cònsols d’Andorra la Vella davant el Centre de Congressos.

Els dos cònsols d’Andorra la Vella davant el Centre de Congressos.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Un extreballador del comú d’Andorra la Vella té en marxa una demanda judicial contra l’actual corporació en què posa en relleu presumptes pràctiques irregulars que podrien tenir implicacions greus per a la gestió pública i els drets laborals. La demanda específica els presumptes delictes en què considera que han incorregut alguns membres del comú: coaccions, amenaces, assetjament, corrupció i tràfic d’influències, amb l’objectiu que la demanda segueixi la via penal.

L’extreballador al·lega múltiples irregularitats i un rerefons polític en la decisió de no superar el període de prova, i especialment es queixa que, com se sol fer encara que no és obligat per llei, ni tan sols se li va fer una prova intermèdia. Quan va entrar l’actual majoria d’Enclar –PS i Concòrdia– li quedaven dos mesos per consolidar la plaça que ocupava, però li van deixar clar de diverses maneres que no seguiria i el van retornar al lloc d’origen. Aquest és un dels motius pels quals considera que la decisió va estar carregada de motivacions polítiques i injustícies.

El denunciant afirma que la decisió de no superar el període de prova està influenciada per un rerefons polític, i assegura que es va crear un ambient hostil intencionadament, amb filtracions a la premsa de notícies falses que van afectar negativament la seva avaluació. Al·lega que aquestes accions van ser part d’una campanya per desacreditar-lo i forçar la seva sortida.

La demanda destaca múltiples irregularitats en el procediment d’avaluació. S’assenyala que no es va dur a terme una avaluació intermèdia –una pràctica habitual encara que no obligada per llei–, privant-lo de conèixer les crítiques i deficiències en la seva actuació, impossibilitant així la seva defensa adequada. També es qüestiona la legalitat de l’avaluació, ja que no va ser realitzada per un comitè especialitzat, sinó per altres responsables que podrien no haver estat imparcials, segons el seu parer.

Els companys de departament van enviar una carta desmentint les afirmacions negatives sobre ell, qüestionant la validesa de l’avaluació oficial. Aquest testimoni posa en dubte la integritat del procés d’avaluació realitzat pel comú. Un aspecte que crida l’atenció és que, segons aquesta persona, el comú li va oferir una nova plaça, fet que ell considera un acte coercitiu i il·legal, destinat a pressionar-lo per deixar la seva posició actual. Aquestes accions, segons la demanda, vulneren els drets laborals i professionals de l’extreballador.

També es queixa que l’assetjament mediàtic i les pressions de la corporació li van provocar un trastorn d’ansietat generalitzat, resultant en una baixa mèdica. Això posa en qüestió la gestió laboral i administrativa del comú, a judici del demandant, i queda reflectit en la demanda a la justícia.

Aquesta menciona el cas d’un altre treballador que va rebre una avaluació positiva que al demandant li suscita dubtes sobre la validesa i la legalitat del procés d’avaluació, insinuant possibles actes de favoritisme o manipulació.

El comú d’Andorra la Vella va desestimar el recurs administratiu, negant qualsevol intervenció política o ambient hostil per desacreditar-lo. També va defensar la legalitat del procediment d’avaluació, afirmant que no era necessària una avaluació intermèdia. Pel que fa a l’oferta de la nova plaça, va assegurar que no era coercitiva, sinó una alternativa millor.

El denunciant va passar a ocupar un càrrec de responsabilitat el 2019, en què va assumir responsabilitats addicionals durant períodes d’absència dels superiors. Durant aquest temps, va gestionar un equip amb 30 membres que estaven de baixa laboral recurrent. En aquest context, al·lega que va patir pressions i tensions internes que van culminar amb la decisió de no superar el període de prova. Nega de manera rotunda que no estigués capacitat per exercir la feina i recorda que fins i tot va assumir funcions que no li corresponien.

LA VALORACIÓ NO OBLIGADA I HABITUAL

El text que està en curs judicial remarca que la corporació omet que el departament de Recursos Humans sempre ha efectuat una valoració en el període intermedi dels períodes de prova per constatar la capacitació. Al denunciant li faltaven dos mesos per consolidar el seu lloc de treball i, segons manifesta, no va passar per cap valoració intermèdia que permetés deduir la seva capacitat i aptituds per prendre la decisió que era millor prescindir dels seus serveis i substituir-lo.
tracking