Tindrem dones policies (1989)

El titular és un plagi del que va aparèixer en una edició de l’Informacions el juliol del 1989. Un document que ha difós a les xarxes socials la Biblioteca nacional per commemorar els 35 anys de l’arribada de les primeres dones agents al cos d’ordre. Aquell article s’avançava al que succeiria mesos després –les tres primeres dones policia van guanyar una plaça a la promoció 33– perquè el que anunciava és que per primer cop una convocatòria del cos d’ordre permetia que s’hi presentessin dones.

L’article reflecteix els reptes en igualtat de l’època i també el que s’ha avançat en aquestes tres dècades i mitja. En una barreja d’informació i opinió qui l’escriu deixa clar que si s’han posat majúscules en indicar que l’edicte s’obre a les dones és perquè “ens sembla un interessant posar-se al dia l’incloure dones en els serveis que efectua la policia”. Malgrat ser un evident avenç en igualtat, l’escrit afegeix que també ha tingut a veure la falta d’aspirants –un problema cíclic?–: “una de les motivacions que ha ocasionat aquest canvi és que manquen policies i que cada dia hi ha més places disponibles, i que hi ha certes dificultats per cobrir-les amb persones que reuneixin les condicions exigides”. “No us ha d’estranyar, a la vista de com està el tema, que s’hagi pensat a incoporar dones al cos d’ordre”, continua en format diàleg amb el lector.

I per acabar una altra motivació que tampoc té a veure amb el dret legítim que una dona pogués ser policia: la d’una delinqüència que ja no era en exclusiva masculina. “A les detingudes cal practicar-los escorcolls, fins ara ho anaven fent les administratives que es troben treballant dins la policia des de l’any 79 [...]”. I la resta ja és història, tres dones van accedir al cos, trencant un altre sostre. Avui el repte és que els cossos especials siguin capaços d’atreure més dones, però sortosament s’han vençut els motius absurds per reivindicar-ho.