6.000 pessetes pels frescos

Avui és generalitzat el reconeixement del valor històric i patrimonial de les pintures de l’església de Sant Esteve i la rellevància que Andorra les recuperi i les pugui tornar a exhibir al públic (a partir de dimecres vinent a l’Espai Columba). Fa cent anys pesaven altres motius i en un context de crisi, com relata l’informe del ministeri de Cultura que va acompanyar el projecte de llei per validar el crèdit extraordinari que n’ha permès la compra, l’antiquari català Josep Bardolet va fer una oferta al llavors bisbe d’Urgell, Justí Guitart, que aquest acabaria acceptant. Bardolet va oferir 6.000 pessetes per les pintures el 5 de novembre del 1923. El 28 de juny del 1926 en rebia una resposta favorable. No era una maniobra estranya de l’antiquari nascut a Vic, prolífic en la compravenda d’art i que va centrar bona part de l’activitat a la zona del Pirineu.

L’informe de Cultura continua relatant que “molt probablement” el restaurador italià Arturo Cividini es va ocupar d’arrencar-les de l’emplaçament original i que el 1927 les obres ja estaven a Barcelona en mans de col·leccionistes privats. Acabarien formant part de la col·lecció de Ròmul Bosch i Catarineu. El conjunt pictòric adquirit era molt més ampli que el que retorna a Andorra, com ja s’ha explicat, i una part no va sobreviure. Ròmul Bosch n’acabaria conservant les escenes d’El lavatori, El bes de Judes i La flagel·lació, i el 1934 d’altres van passar a formar part de la col·lecció del Museu d’Art de Catalunya, vivint un altre periple en què es va barrejar la guerra civil espanyola. Avui l’MNAC conserva les pintures de l’absidiola de tramuntana i del mur adjacent i cinc fragments més que havien decorat l’absis del temple. El lavatori –que la família Bosch va acabar venent– és propietat del Museu del Prado.

Només restaven en mans privades les obres que avui ja són propietat de l’Estat, El bes de Judes i La flagel·lació, que els hereus de Ròmul Bosch han venut a Andorra. Una operació amb diversos precedents i que es va començar a gestar l’estiu del 2023, quan el ministeri de Cultura i els propietaris van reprendre les converses. L’informe ministerial remarca que “les pintures de Sant Esteve d’Andorra la Vella són un exemple únic al Principat, degut a la temàtica que representen i a l’estil emprat, que es coneix com a estil 1200 i que suposa una transició entre el romànic i el gòtic, amb un tractament de les formes més humanitzat, expressiu i carregat de moviment”. A partir de dimecres es podran observar en directe i amb entrada gratuïta fins a final de setembre. Demà a les 18.30 hores se’n fa la inauguració oficial.