Una trentena de detencions per falsejar documents d’Immigració

El cas més habitual és que la persona que tramita el permís d’Immigració intenti maquillar l’experiència laboral que se li demana acreditar per accedir a l’autorització. Manipulacions de documents penalitzades i que impliquen la pèrdua de l’oportunitat d’establir-se a Andorra. La policia remarca les conseqüències per deixar clar que el que es poden considerar intervencions nímies sobre un document, no ho són. Les detencions per delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic en l’àmbit de la immigració s’han disparat els últims anys. Les dades facilitades pel cos indiquen que el 2020 se’n van fer set i el 2021, 14. A partir del 2022 i amb la recuperació postpandèmica i la necessitat de mà d’obra van pujar a 22, l’any passat van ser 32 i durant el 2024 s’enfilen fins a les 28 (la xifra és de final de juliol).

“La més freqüent és que la persona no ha treballat mai on diu que ho ha fet”
Manel Pelegrina, Cap de fronteres i estrangeria
 

Manel Pelegrina, inspector major i cap de la unitat de fronteres i estrangeria, explica l’augment per una varietat de factors: “Hi ha més demandes i més documents a verificar”, però també “hem augmentat el personal, som cinc policies i un responsable i es mira més exhaustivament aquest tipus de fraus. Els policies afectats a Immigració han rebut unes formacions molt específiques de verificació de documentació falsa”. Entre la que s’entrega hi ha dues tipologies: la pública i la privada. Pública són els antecedents penals, per exemple, postil·lats i comprovables “a través del ministeri que l’ha emès, del consolat o la Interpol”. Els privats, els que recullen allà on s’ha treballat i quan, no tenen un format estàndard, però sí la condició que han de contenir dades per verificar-los, números de telèfon, adreces de correu o persones de contacte. “I és molt important que no hi hagi cap modificació al document, perquè moltes vegades sí que l’ha emès la persona, i poso un exemple; ha treballat entre aquestes dates i de cuiner, però ho modifica per paleta perquè aquí ve a treballar de paleta”, va exposar. I això és un frau. “Les més freqüents són que la persona no ha treballat mai on diu que ha treballat, aquest diria que és el 80 per cent. N’hi ha d’altres que sí que han treballat, però les dates no corresponen, o que en comptes de paleta ha treballat de cuiner i en comptes de conductor, d’escombriaire.” I què fa aixecar sospites sobre un document privat? Pelegrina va indicar que “documents que no estan estandarditzats, que mires l’anagrama de l’empresa i no correspon, compares amb la vida laboral i no coincideixen les dates, i això fa aixecar sospites”. Cita un cas en què es van aportar tres certificats d’experiència laboral de tres empreses i el format era idèntic, i “això és estrany”.

“La gent ha de ser conscient que està cometent una infracció penal i cada vegada filem més prim, tenim més experiència, formació i ho detectem més fàcilment”, va insistir. I qualsevol modificació és delicte, des de signar un certificat d’experiència que té les dades correctes, però que l’empresa ha enviat a l’interessat sense firma i la falsifica ell, fins a afegir-hi un telèfon. Una de les casuístiques que es troben és que especialment treballadors de Llatinoamèrica “tenen tota l’experiència del món, però allà han treballat en negre i no hi ha cap empresa que els faci el certificat”. Però els fraus, afegeix, també es donen amb personal comunitari.