SALUT

Divisió al sector farmacèutic per la regulació de l’obertura d’establiments

Una part del col·lectiu rebutja la proposta del ministeri que implica criteris de distància i població perquè argumenta que perjudica els professionals que s’hagin de mudar de local per la pressió immobiliària. Reivindiquen que la distribució d’oficines es basi només en població.

Interior d’un establiment de farmàcia.

Interior d’un establiment de farmàcia.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Una de les grans regulacions pendents del sector sanitari és la de les farmàcies. El Govern treballa en un projecte de llei que per primer cop incorporaria criteris per autoritzar les obertures de nous negocis o els trasllats basats en la distribució territorial i la proposta que s’ha plantejat és que es tinguin en compte dos elements: el nombre d’habitants a cobrir i la distància entre un establiment i l’altre. Una part del sector estaria d’acord amb aquest plantejament, però un altre grup vol que únicament es tingui en compte el factor població, inspirant-se en el model francès. Un dels moviments en marxa és el de demanar una assemblea extraordinària del col·legi perquè les dues alternatives se sotmetin a votació i es fixi la posició oficial de l’ens professional. Els estatuts marquen que l’assemblea extraordinària la pot convocar la junta o bé demanar-la un mínim del 30% dels col·legiats.

Etiquetes:

El sector que defensa que els criteris poblacionals són els únics que s’haurien de tenir en compte addueix els desavantatges i la complexitat del model. L’argument principal és la pressió immobiliària sobre els que tenen radicat el negoci en un local de lloguer. Ja s’ha donat algun cas d’oficines de farmàcia que s’han hagut de traslladar en no poder abonar l’arrendament que els demana el propietari després d’una revisió del contracte. Si la regulació de les obertures es fes en funció de població i distància, podria implicar que aquell que ha de marxar de local per cercar-ne un de més barat que es pugui permetre hagués de marxar de la zona on ha treballat durant anys perquè hi ha massa establiments, segons les noves regles del joc, i no pot complir amb la distància mínima per la concentració de farmàcies. En conseqüència, perdria la clientela guanyada durant anys, es queixen.

UN MODEL MÉS IDONI

El model francès es basa únicament en el nombre d’habitants, uns 4.000 per farmàcia. Els defensors argumenten que dona més marge de maniobra i independència professional. El que ha plantejat el ministeri de Salut s’inspira en l’espanyol i, segons ha pogut saber el Diari, comptaria amb el suport d’una part dels col·legiats i de la junta del col·legi. Se sumen a la proposta aquells que tenen el local en propietat o contractes de lloguer de renda antiga i, per tant, cap risc d’haver-se de moure o de pujades desorbitades de la mensualitat.

L’objectiu de la llei és posar ordre i actuar sobre la saturació en algunes zones, però els col·legiats contraris al criteri de distància repliquen que l’elevada concentració ja hi és. I sostenen que la pretesa homogeneïtzació del territori per tal que zones més desabastides (barris de la capital o pobles com Arinsal) tinguin el servei no té cap futur si és que l’administració no ho subvenciona. Perquè puntualitzen que no seran rendibles si és que no hi ha consultes mèdiques a la vora, que és la gran font d’usuaris. El pacient recorre a una farmàcia que té a prop quan surt de la consulta.

En un esborrany de document que el Govern va lliurar al professional al març, en una reunió per abordar l’impacte de l’acord d’associació en el sector, la proposta plantejada era la d’una farmàcia per cada 2.500 habitants –actualment ja hi ha una limitació per població, però de 1.500 habitants– i que la distància entre establiments fos d’un mínim de 250 metres (de porta a porta i pel camí més curt). La regulació tenia en compte excepcions donades les especificitats d’un territori que rep més de vuit milions de visitants l’any que també poden necessitar el servei i, per tant, permetia augments en parròquies amb més d’un milió de pernoctacions l’any. Sobre la distribució en zones més desproveïdes, el que s’apuntava és que si una parròquia quedava desabastida no s’autoritzaria una nova obertura en un altre indret fins que no es resolgués aquest buit.

La llei de farmàcia és una de les regulacions pendents des de fa legislatures i es vol tancar finalment aquesta.

EL DEBAT

1. CRITERIS DE DISTÀNCIA I POBLACIÓ

El ministeri de Salut treballa en una proposta que té en compte dos conceptes per a noves obertures de farmàcia o trasllats: distància entre negocis i població.

2. VOLEN NOMÉS EL CRITERI DE POBLACIÓ

Els farmacèutics estan dividits i una part reclama que només es valori la població perquè la distància pot perjudicar els que s’hagin de mudar de local.

3. ASSEMBLEA PER FIXAR EL POSICIONAMENT

Els crítics amb la proposta promouen una assemblea extraordinària perquè el model que defensi el col·legi sigui el més votat pels membres.

tracking