La part alta i el centre històric concentren els locals comercials buits

Un dels primers informes de l’Observatori del comerç –nou òrgan de la Cambra de Comerç– apunta una consolidació de tendències en els pols comercials, aquells que queden pròxims a les principals zones de venda, especialment els complementaris a l’eix central (centre històric d’Andorra la Vella, part alta d’Escaldes-Engordany i Santa Coloma). L’estudi, a càrrec d’Intueri Consulting i elaborat al llarg de deu anys (2015-2024), determina contrastos entre les àrees de pes i les perifèriques. Aquests contrastos, que no són extrems, s’expliquen, sobretot, per les condicions urbanes: favorables (espais pacificats, entorns atractius...) o desfavorables (establiments petits, condensació residencial...). Malgrat alguna dada adversa, la Cambra de Comerç palesa un “sector madur”. Un sector, però, que encara pateix una concentració notable de locals buits en dues zones: el centre històric de la capital i la part alta d’Escaldes.

Pel que fa a la parròquia d’Andorra la Vella, l’estudi detecta tres zones suplementàries: el centre històric, la zona de Riberaygua i Santa Coloma. Al centre, el mix d’activitats comercials descansa especialment sobre el sector serveis (31%) i el comerç al detall (28%). En tercera posició, destaca la restauració (21%). Al llarg dels anys, el centre històric ha perdut força comercial (menys botigues) per guanyar oferta gastronòmica i de serveis. L’activitat comercial que predomina continua sent la moda (la més afectada durant la pandèmia). Un dels aspectes rellevants d’aquesta zona és l’entorn urbà, que li atorga atractiu (espais per a vianants o recuperació i embelliment de places). Per contra, la presència de locals buits continua sent notablement alta (un 16% aquest any). En el cas del centre històric, la pèrdua de singularitat (marques locals) no és tan acusada com a la zona de les avingudes de Meritxell i Carlemany.

A Riberaygua, la venda al detall té un pes fonamental en el còmput total d’activitats comercials (47%). El tipus d’oferta és de proximitat i conveniència (alimentària, sobretot). Els canvis urbanístics de la zona també han beneficiat els comerços que hi ha instal·lats. Tot i que l’evolució durant una dècada no indica grans canvis pel que fa a repunts i descensos entre sectors, sí que es pot remarcar que la restauració (un 19% de l’oferta d’avui) ha ocupat gradualment els locals buits deixats pels comerços que han anat tancant. El sector serveis es manté estable al 28%. El nombre de locals buits és poc important (5%).

Un 50% de l’oferta comercial de Santa Coloma se l’endú la venda al detall, en aquest cas molt especialitzada en l’automoció (un 58% dels comerços de motor del Principat estan concentrats en aquesta població). Durant la dècada 2015-2024 ha guanyat pes el comerç (n’hi ha un 10% més avui) i n’ha perdut la restauració, que té una presència testimonial (6%). Els serveis, en canvi, són l’altre punt pesant de Santa Coloma (37%).

La part alta d’Escaldes concentra un 14% dels locals buits del total d’establiments (ocupats o en desús). L’evolució del nombre d’espais buits no ha variat: es manté al 14% des del 2015. Quant a la variació dels sectors comercials, aquesta zona acusa pocs canvis (un increment discret del comerç al 4% i dels serveis al 3%). Avui, aquests dos sectors representen un 28% i un 35%, respectivament. El fet de ser un nucli residencial important fa tendir la venda cap a l’oferta de quotidià (supermercats). En el sector serveis dominen les activitats de wellness i bellesa (no necessàriament prèmium).