CONSELL DE MINISTRES

El Govern justifica l’excés d’hores extres el 2022 per la covid

El Govern va justificar ahir l’excés d’hores extres de 80 funcionaris el 2022 per la covid i per un canvi tecnològic.

El ministre portaveu, Guillem Casal.

El ministre portaveu, Guillem Casal.SFGA

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El Tribunal de Comptes ha retret al Govern en la fiscalització de l’exercici del 2022 que vuitanta funcionaris van excedir el límit d’hores extres previst a la legislació (120) i que una desena van superar les 300. El ministre portaveu, Guillem Casal, va justificar la càrrega de feina sobre alguns treballadors públics per un parell de circumstàncies: el canvi de plataforma de gestió pressupostària –es va migrar al model SAP– i la incidència encara forta de la covid quant a baixes laborals. Casal va indicar que la intervenció tecnològica va tensionar alguns departaments: “Especialment, el ministeri de Finances i el ministeri de la Funció Pública van haver de destinar-hi molts recursos humans, molts treballadors públics que es van comprometre a tirar endavant aquest projecte, i aquí ve una part de l’explicació.”

La segona hi està relacionada indirectament perquè la migració va acabar provocant un embús en els pagaments de l’administració i “la manera de recuperar aquest retard va ser destinar-hi més recursos humans, i un cop més agrair al conjunt de treballadors públics que ens van ajudar a posar-hi solució”. I, finalment, el ministre va recordar que encara va ser un any marcat per la covid i que, per tant, baixes mèdiques derivades de contagis es van haver de suplir amb feina extra d’altres companys. El portaveu de l’executiu va defensar, però, que “és una situació que el Govern intenta solucionar any rere any, i per això diversos departaments els anem nodrint de més personal, de més treballadors públics si són justificats i necessaris per a l’administració”.

Casal també va recórrer a la pandèmia per explicar la baixa execució de les inversions previstes al pressupost, un altre dels tocs d’atenció del Tribunal de Comptes. Va referir-se a la recuperació notable de la construcció i que les licitacions públiques patien dos efectes, o bé quedaven desertes o bé les ofertes superaven amb escreix la quantitat econòmica prevista per l’executiu. Això no obstant, el ministre va defensar que no han quedat inversions imprescindibles al calaix. “Totes aquelles inversions necessàries i imprescindibles que s’havien previst en aquell 2022 sempre s’intenten prioritzar i, per tant, tirar-les endavant”, va assegurar.

MÉS

CDI AMB MONTENEGRO

El Govern va aprovar el conveni de no doble imposició amb Montenegro, que se signarà al setembre en una trobada bilateral a Nova York durant l’assemblea general de les Nacions Unides.

COLORACIÓ DEL GASOIL

L’executiu permetrà que els distribuïdors no hagin de colorar el gasoil al punt habilitat al riu Runer en jornades de complicacions viàries, per afluència turística o per incidents com ara talls.

SEGON BLOC A LA BORDA NOVA

El Govern posa en marxa la construcció del segon bloc de lloguer assequible a la Borda Nova amb l’adjudicació del projecte arquitectònic al despatx Altura. Serà aquest treball que s’ha de fer en 20 setmanes el que determinarà quants pisos es poden construir a la parcel·la. L’edifici que s’aixeca ara en té 44 i el ministre portaveu va indicar que s’estan complint els terminis i que s’acabarà a final del 2025. D’altra banda, Guillem Casal va assegurar “la bona predisposició” a col·laborar en els pisos del Cedre.

AUGMENT DE LA PENSIÓ RETROACTIU A 2.409 NO RESIDENTS

El consell de ministres va aprovar ahir el projecte de llei de modificació del pressupost per resoldre la possible discriminació que suposava que les pensions de les persones no residents no s’haguessin revalorat el 2024 amb l’IPC. Una decisió fruit d’una esmena de la majoria al pressupost que va provocar que la representació del Copríncep francès plantegés presentar un incident d’inconstitucionalitat, una amenaça que no es va materialitzar amb el compromís polític de resoldre-ho. La mesura beneficia 2.409 pensionistes que reben una prestació de la CASS –i que almenys van cotitzar-hi durant 15 anys– però ara ja no resideixen al Principat –majoritàriament ho fan a Espanya– i l’índex que se’ls aplicarà de manera retroactiva des de l’1 de gener és “l’harmonitzat de la zona euro”, va precisar el ministre portaveu. Un 2,9% que es repercutirà per trams, de la mateixa manera que s’ha fet amb els jubilats que sí que viuen a Andorra: als que cobren una prestació dos cops per sota del salari mínim se’ls aplicarà la inflació en la seva totalitat, als qui estan entre dos i tres cops el sou mínim només se’ls apujarà un 25% de l’IPC (al tomb del 0,7%) i les pensions iguals o superiors a tres cops el sou mínim es mantenen congelades.

El projecte de llei seguirà el tràmit ordinari i el ministre portaveu va indicar “que el conjunt de grups ja han estat informats”. Tot i que inicialment s’havia plantejat com una proposició de llei, Casal va indicar que com que afecta un projecte de llei que havia sortit de l’edifici administratiu s’ha valorat que la fórmula idònia era que la modificació tornés a sortir de l’executiu. L’augment retroactiu tindrà un impacte de 196.417 euros.
tracking