REPORTATGE
Interès pels frescos de Sant Esteve
Els recuperats frescos de Sant Esteve es troben a l’Espai Columba de Santa Coloma des de dimarts passat. En tres dies més de 600 persones s’han apropat a l’espai museístic per gaudir de les pintures romàniques que el Govern ha adquirit per 2,7 milions d’euros.
Visitants a l'espai Columba.
La recuperació de les pintures murals de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, després d’un procés de 16 anys, té una gran transcendència cultural i és una declaració de fidelitat al passat que marca la memòria col·lectiva del país. En tres dies hi ha hagut un total de 600 visites i escaig. Hem visitat l’Espai Columba per parlar amb els visitants i demanar-los què els semblen els frescos de Sant Esteve i que ja els haguem recuperat després de tants anys. També sobre la resta de l’exposició.
“Sabia que Andorra tenia un patrimoni romànic molt interessant i mai havia tingut temps de veure’l”, explica Jaume Grau, de la Bisbal d’Empordà. Està de vacances a Llívia amb la seva família i s’han escapat un dia al país. Primer ha visitat l’església de Santa Coloma i tot seguit l’Espai Columba, que assegura que és fantàstic i molt interessant. El bes de Judes i La flagel·lació les troba extraordinàries i opina que són una autèntica meravella. També vol destacar que les explicacions que s’escolten mitjançant un aparell en forma de telèfon estan molt bé perquè són breus i a vegades si ho fan molt llarg pot acabar resultant pesat.
“Sabia que Andorra tenia un patrimoni romànic molt interessant i mai havia tingut temps de veure’l”
“El que més m’ha impactat és que els murals fossin propietat d’un particular”
El cicle de Sant Esteve encarna el diàleg entre el romànic i el gòtic. Es tracta d’una manifestació cultural d’enorme valor a causa de la seva excepcionalitat iconogràfica i artística.
“Poder veure les pintures originals per a mi és una cosa realment important”
Carlos Salon, de València, ha vingut a passar les vacances al Principat amb la família i ja que són aquí van aprofitar per anar a veure l’exposició dels frescos. Els va semblar curiós l’estil transitari entre el romànic i el gòtic, perquè el romànic té un estil més simple i l’estil 1200 és més expressiu en les cares, les sensacions i l’expressivitat, que aporten un major missatge. “El que més m’ha impactat és que els murals de Sant Esteve fossin propietat d’un particular, em crida molt l’atenció, ja que penso que haurien de ser propietat d’Andorra o bé d’un sector públic”, opina el Carlos.
“En l’àmbit personal l’art romànic m’agrada molt i el Crist Pantocrator crec que és patrimoni i crec que és important veure’l”, afirma Lluís Pujol, de Sabadell, que ha pujat per passar un cap de setmana amb la família. El de Taüll ja el coneixia i del de Santa Coloma n’havia sentit a parlar, i aquesta era una bona ocasió perquè no ho deixés passar i poder anar a visitar-lo acompanyat de la seva família. “Poder veure les pintures originals per a mi és una cosa realment important”, destaca. El que més l’ha impactat ha estat el fet de poder veure les pintures originals i tenir-les al davant, ja que té una importància difícil de descriure. Li han agradat força i poder-les apreciar li ha semblat magnífic, tenint en compte que ha tingut molts segles d’història al davant.
Alguns dels visitants observant els murals mentre escolten l’explicació.
Aquest conjunt pictòric forma part de l’anomenat estil 1200. La pintura àulica d’aquesta època en la seva dimensió monumental devia tenir molts més registres dels que ara es poden analitzar. Al cap d’un temps, tallers i mestres van iniciar un camí sense tornada que portava a la dissolució dels models bizantins del 1200. A partir dels seus treballs es podia veure com diferents obradors s’anaven apropant en graus diferents a les noves realitats figuratives, discursives i estètiques de l’època gòtica.
Jordi Macià, l’únic visitant andorrà amb el qual ens vam trobar, ens va explicar que “ens feia molta il·lusió poder veure els frescos de Sant Esteve després de la seva recuperació”. De fet, ja coneixien l’exposició i van anar al museu només per veure els frescos. El seu fill, Pau Macià, creu que és molt interessant i sobretot el fet de contextualitzar l’art al lloc on li toca, perquè està molt bé que s’hagin mantingut durant tots aquests anys. “És molt important que ara que tenim els recursos puguin estar al lloc on han d’estar i què millor que en aquest museu”, comenta el Pau. Tot i així, li agradaria que els murals estiguessin ubicats a l’església.