“Em preocupen les llistes d’espera de salut mental”

Cañada és raonador del ciutadà des del febrer d’aquest any. Durant aquests sis mesos, el nou ombudsman ha incorporat alguns canvis a la institució. N’és un exemple el seu desplaçament, un cop al mes, als comuns perquè la ciutadania pugui traslladar-li aspectes de l’administració que consideren que no funcionen.

L’ha sorprès alguna cosa durant aquest temps?

M’ha sorprès la varietat de temes que hem de tractar. Passem d’un problema veïnal a una qüestió administrativa, per exemple. Ara tenim un assumpte dels consellers de l’oposició del comú de la Massana sobre la taula. Toquem una gran varietat de temes.

Hi ha algun tema del qual rebi més quantitat de demandes?

No. El marc competencial de la llei està molt definit, que és la vulneració dels drets. Aquí, però, venen moltes persones que no saben ben bé on anar. Atenem situacions que, des del meu punt de vista, crec que no hauria d’abordar-les la institució, però, evidentment, escoltem i ajudem.

Pel que fa a l’habitatge, en la seva compareixença a la comissió legislativa, va comentar que era el bloc amb més expedients. Continua sent així?

No, ni de bon tros. El mes de desembre del 2023 ja hi va haver una davallada molt important que ha continuat durant tot aquest 2024. No és el tema principal; ara és més aviat residual. Això, però, no vol dir que no hi hagi un problema latent.

Està resolt el repunt de consultes sobre l’agència tributària?

Sí, ara han baixat. Hi va haver un moment en què sí que vam tenir diverses queixes, sobretot pel que fa a la no atenció. Crec que el fet de nomenar dues directores adjuntes dins la direcció general està donant el seu fruit. Els ciutadans ens deien que no rebien atenció telefònica o no podien demanar cita prèvia.

També hi havia moltes demandes sobre la CASS.

Ara han disminuït considerablement, però sí que és veritat que el primer trimestre del 2024 el gruix de queixes va ser sobre la CASS. Algunes vegades perquè no donaven resposta. Altres, perquè la gent no entenia el que li estaven dient.

En el seu nomenament va explicar que es volia centrar en els col·lectius vulnerables. Quines línies segueix?

Estem fent un seguiment de la situació dels infants i de les persones amb discapacitat. En el camp de la discapacitat estem treballant per signar un conveni amb les entitats implicades per fer precisament allò que ens encomana la llei, que és el seguiment de la convenció de les persones amb discapacitat. És un manament legal que tenim des del 2017. Pel que fa a la qüestió de la infància, hem obert expedients informatius per veure què es pot millorar.

I què es pot millorar?

Moltes coses. Des de la institució ens preocupa molt que el centre d’acolliment no tingui una direcció des de fa mesos. El mateix passa amb la Fundació Privada Tutelar, que també porta mesos sense gerent.

Fa uns mesos es va parlar molt dels casos de treballadors peruans que van viure irregularitats de contractació. Hi ha alguna demanda més?

Ara mateix el que tenim són persones extracomunitàries que no compten amb els requisits per fer el reagrupament familiar. Venen a informar-se per saber com el poden fer.

Està tancat, doncs, l’afer dels treballadors peruans?

De casos com els que va haver-hi al principi de l’any ja no en tenim. Vam actuar d’ofici, perquè vam considerar que ja no era un tema laboral, sinó que hi podia haver indicis de criminalitat. Ho vam portar a fiscalia i ho estan investigant. De fet, vaig llegir que volien limitar les empreses de treball temporal per a extracomunitaris, que és la manera en què actuaven amb aquests peruans. Venien aquí i tenien dos o tres intermediaris a través d’empreses de treball temporal. Ho volen prohibir i penso que, en part, és gràcies a aquesta denúncia.

Tenen molts casos sobre salut mental?

N’hem tingut i ens preocupen les llistes d’espera. Les primeres visites de metges que tracten infants o joves crec que estan entorn dels tres o quatre mesos.