L’ambició silenciosa
Els jocs d'entre 20 i 30 anys que ara arriben al mercat laboral han redefinit la manera d’entendre la feina. Es coneix com a ambició silenciosa.
Han viscut una pandèmia, la majoria no poden emancipar-se pel preu de l’habitatge i perquè els salaris no són prou alts. Els joves d’entre vint i trenta anys que actualment arriben al mercat laboral han redefinit la manera d’entendre la feina. En anglès, aquesta actitud es coneix amb el nom de quiet ambition; en català, s’entén com una ambició silenciosa. Aquesta tendència busca l’equilibri entre la vida professional i personal, prioritza unes condicions laborals justes, la flexibilitat horària, el teletreball i la conciliació de la vida personal.
Els joves asseguren que valoren un entorn laboral que els permeti desenvolupar la seva activitat professional sense sacrificar la qualitat de vida. A diferència de les generacions anteriors, que per assolir l’èxit acceptaven llargues jornades laborals i s’exposaven a alts nivells d’estrès; actualment, els joves no estan disposats a fer gaires sacrificis. Entre altres coses, perquè ha augmentat la consciència sobre la importància de la salut mental i el benestar emocional. Evitar el burnout, és a dir, la síndrome de l’esgotament professional o altres problemes derivats de l’estrès és una prioritat.
A més, sembla que aquesta filosofia de l’ambició silenciosa pot condicionar el funcionament de les empreses, sobretot per captar joves amb potencial. I, de fet, algunes companyies internacionals ja han canviat la política d’empresa: ara s’ofereix flexibilitat horària i teletreball per retenir els joves talents. Així mateix, també es percep un canvi de paradigma amb les relacions entre els treballadors. La idea és potenciar un ambient de treball positiu.
I de l’ambició silenciosa en deriva el quiet vacationing, que és com s’entén el fet de poder viatjar de manera compatible amb la jornada laboral, és a dir, treballar remotament des de qualsevol lloc del món, vuit hores i, en tancar l’ordinador, poder descobrir una nova ciutat. De fet, l’experiència va en la mateixa línia del modus operandi dels nòmades digitals, la diferència és que els expats s’estableixen en un indret durant una temporada llarga i el concepte de les vacances silencioses és de curta durada.