NOUS FÀRMACS
Les farmàcies opten per alternatives a Ozempic
Han decidit introduir altres opcions pel que fa al medicament que també s’usa per al control de pes
Diverses unitats d’Ozempic.
La majoria de les farmàcies andorranes no han disposat durant una llarga temporada d’Ozempic, un medicament fonamental per al tractament de la diabetis de tipus 2 i un dels fàrmacs estrella per combatre l’obesitat a través d’una injecció setmanal. Ara, aquesta situació de desproveïment s’està atenuant. Algunes farmàcies tornen a tenir-ne estoc i han introduït també alternatives al medicament pel que fa al control del pes: Wegovy (de la mateixa companyia farmacèutica que Ozempic: Novo Nordisk) i Mounjaro, totes dues opcions injectables. Pel que fa a la diabetis, quan els afectats no han pogut comprar Ozempic, han hagut de recórrer a Rybelsus (pastilla diària).
Josep García, diabètic, és un dels afectats per la mancança d’Ozempic: “El metge em va haver de canviar la medicació i ara prenc Rybelsus [de Novo Nordisk també]. L’efecte és el mateix, però en aquest cas és un comprimit diari. De moment, no hi ha una alternativa injectable a Ozempic que estigui finançada per la seguretat social”. García explica que havia arribat a viatjar a França perquè a Andorra “no se’n trobava enlloc”.
“El mateix doctor em va dir que podia adquirir-ne a farmàcies franceses i vaig trobar-ne durant un temps a Bourg-Madame. Després també es va acabar”. A França, però, calia pagar el medicament íntegrament: “A més, sense recepta, no te’l guardaven; havies de demostrar que en tenies”.
García diu que ara està “pendent” de rebre un avís quan a la farmàcia de confiança en tinguin. Com dèiem, però, algunes ja en disposen. Durant el període de més mancança, Andorra no ha estat un cas únic i aïllat: l’escassetat es va viure globalment. Sobre els efectes secundaris de Ryvelsus, García indica que “són els mateixos que els de l’Ozempic. Acidesa i nàusees. En vaig tenir al principi, però suposo que es devia al canvi de medicació, que fa que reapareguin”.
García apunta que ara el laboratori està distribuint Ozempic d’una manera “diferent”, amb més precisió i també amb més afany econòmic: “Vaig estar fa unes setmanes a Nova York i a l’exterior del Madison Square Garden hi havia publicitat dels efectes sobre el pes d’aquest fàrmac. Als Estats Units, però, el preu és molt més alt. Si aquí, sense recepta, pagues uns cent euros, allà potser te’n costa 600”. A Andorra –recorda García– sí que s’ha trobat alguna vegada, mentre esperava torn a la farmàcia, turistes que venien a buscar Ozempic. Aquest ha estat un conflicte habitual a les farmàcies, que miren de regular la disponibilitat d’Ozempic i guardar-ne estoc per als casos prioritaris.
“Als Estats Units, el preu d’Ozempic és molt alt. Aquí, pagues uns cent euros; allà en costa 600”
La farmàcia Fener del centre d’Andorra la Vella és una de les que torna a tenir provisions d’Ozempic. Alerten que l’administració del fàrmac via recepta està molt ajustada al compliment dels criteris establerts al BOPA: “Hi ha alguns tipus de diabetis que no estan finançades per la CASS”.
Quant a Wegovy, l’alternativa per a aquells que prenen Ozempic per reduir pes, no és un medicament cobert per la CASS, malgrat que és del mateix laboratori i conté la mateixa molècula (semaglutida). Mounjaro (fàrmac alternatiu per tractar la diabetis o controlar el pes) tampoc està costejat. Del cost total d’Ozempic, si es pot obtenir via recepta mèdica, només cal pagar-ne el 25%. Actualment, a la farmàcia Fener tenen “estoc de tot”.
No és el cas de la Pasteur, ubicada al CCA, que no pot vendre Ozempic “des de fa un any” perquè en van deixar de rebre. Si els ha arribat algun exemplar del fàrmac darrerament, ha estat “amb comptagotes”. Asseguren que els clients que volen perdre pes opten per Wegovy, “tot i que sigui més car i l’hagin de pagar íntegrament”. La majoria dels diabètics continuen adaptant-se a Rybelsus, que sí que està finançat. A la farmàcia Tristaina, de moment, tampoc no han pogut abastir-se d’Ozempic, malgrat que en reclamen diàriament. Destaquen la diferència de preu del medicament entre França (costa gairebé 100 euros) i Espanya (128 euros) i subratllen que també van viure el xoc de demanda entre els diabètics i aquells que en compraven per aprimar-se, que “eren bastants”. “Intentàvem prioritzar, però cada vegada ens en va anar arribant menys. Ara venem Wegovy”.