Degoteig de casos de covid persistent notificats al SAAS
Aquest any se n’han notificat 7 casos i el de més incidència va ser el 2022, amb 52
Un dels centres de proves diagnòstiques habilitats durant la pandèmia. Plaça de braus zona de proves testos TMA i antígens Cues per pfer-se la prova TMA Foto: Fernando Galindo
Quan encara cuejava la pandèmia, el ministeri de Salut va promoure una enquesta per avaluar, entre d’altres aspectes, la incidència de la covid persistent al país. El febrer del 2022 es van avançar els resultats i 35 persones havien estat diagnosticades d’aquesta conseqüència del virus, que implica patir símptomes temps després d’haver-lo superat. Més enllà de recopilar dades en relació amb la situació epidemiològica, l’objectiu també era poder treballar en el disseny del circuit assistencial o contribuir a la investigació de la patologia. Més de dos anys després, superada la pandèmia i minimitzat l’impacte del virus, la malaltia ha sortit del focus però la covid persistent segueix provocant un degoteig de casos. El SAAS té un registre de dades, amb un nombre de casos que en el que va d’any ascendeixen a 7. El 2021 van ser 14; 52, el 2022; i 14 el 2023. No hi ha un circuit estandarditzat per al tractament, perquè poden intervenir especialitats diverses a causa de la varietat de símptomes, però, pel disseny mateix del sistema sanitari, el metge referent n’ha de tenir un control. La dificultat és el poc coneixement que es té encara de la malaltia, que implica les dificultats d’abordatge i el tractament.
“No hi ha un marcador analític que digui que té covid persistent, tampoc en la fatiga crònica”
“És un repte diagnòstic, però també per als sistemes d’assegurances o seguretat social”
El que suposa la covid persistent és la persistència dels símptomes després de la infecció o que, fins i tot, desapareguin per tornar a declarar-se mesos després. “Símptomes que no estan necessàriament relacionats amb la gravetat” dels que es van patir durant el curs de la patologia, apunta el president del Col·legi de Metges i facultatiu d’atenció primària, Albert Dorca. En definitiva, que la pot patir també aquella persona que va passar una infecció lleu. Cansament, falta d’aire, problemes de memòria, tos persistent i dolor muscular, però també conseqüències en la salut mental com ara depressió o ansietat són al quadre que pot presentar un pacient. Hi ha covids persistents que desapareixen, però també d’altres que s’arrosseguen molt de temps. I aquelles més duradores “es poden equiparar o assimilar a la síndrome de la fatiga crònica”. De fet, apunta Dorca, alguns estudis han situat l’origen de la fatiga crònica en la resposta del sistema immune després d’un virus, com ara el de la mononucleosi.
I la problemàtica s’assimila també quant al diagnòstic. Perquè “no hi ha un marcador analític que digui que té covid persistent, tampoc en la fatiga crònica”, amb la qual cosa es procedeix per exclusió, un cop s’han avaluat i descartat tots els altres eventuals causants dels símptomes. Però la conseqüència és que sovint els pacients es troben als llimbs, patint la incomprensió d’una malaltia que no s’entén i amb conseqüències sovint difícils de diagnosticar com ara el cansament, que òbviament no és el que pot patir qualsevol persona després d’haver fet un sobreesforç. “És un cansament desmesurat en relació amb l’activitat”, puntualitza el metge. El que inhabilita per dur un ritme de vida normal. Per això “és un repte diagnòstic, però també per als sistemes d’assegurances o seguretat social”, que són els que han d’avaluar graus d’incapacitat.