GESTIÓ CINEGÈTICA
Neguit pel contagi de llengua blava en la fauna salvatge
El representant del col·lectiu, Josep Maria Cabanes, alerta que en regions veïnes del sud de França no es vacunen els ramats
El president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes, va alertar ahir que a les regions franceses veïnes no es vacuna el bestiar de pastura contra la malaltia de la llengua blava. “L’altre dia parlava amb pagesos i caçadors de la Cerdanya francesa. El 50% dels corders han rebut moltíssim, la majoria són morts. No vacunen”, va assegurar. Cabanes, a més, va mostrar-se preocupat per l’efecte que aquest fet pot tenir en la fauna salvatge del Principat: “En algunes valls [del Pirineu francès] recordo haver vist anys enrere entre 250 i 300 isards. Avui se’n compten cinc”. Quan hi ha una pandèmia d’aquest tipus, va afegir, “la població no es recupera fins al cap de deu anys”.
Per la seva banda, el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, va apuntar que de moment el Govern només ha detectat un cas de llengua blava entre animals no domesticats, el d’un mufló. El ministre va voler llançar un missatge de tranquil·litat: “No tenim dades que ens facin pensar que estem en una situació d’alarma.”
“El 50% dels corders han rebut moltíssim [en valls del Pirineu francès]”
Casal va recordar que a la fauna salvatge no se la pot immunitzar amb fàrmacs i, per tant, “la manera d’immunitzar-se és el cicle natural per superar la malaltia”. També va deixar clar que l’executiu fa controls periòdics de la fauna salvatge i que, després d’un parell de setmanes de fer recomptes d’animals salvatges i comprovar-ne la la seva salut, no s’ha detectat cap cas de llengua blava en la població d’isards, que en ser de la família dels caprins “és més complicat que acabin contagiant-se de la malaltia”. I, si un animal s’infecta, la malaltia l’hauran de “superar de forma natural perquè no tenim cap mena de medicament” que l’aturi.
“No tenim dades que ens facin pensar que estem en una situació d’alarma”
VACUNACIÓ
Pel que fa al bestiar, el ministre va detallar que pràcticament tota la cabana ovina ha estat innoculada amb el vaccí, mentre que entre la bovina la vacunació està molt avançada. “Ens hem posat molt seriosament amb aquest tema de la vacunació perquè creiem que és l’única manera de fer barratge contra aquesta malaltia”, va afirmar el ministre. A més, Casal va recalcar que els ramats provinents de fora d’Andorra i que aquest estiu pasturen al país també se’ls ha vacunat.
D’altra banda, Casal va recordar que la infecció no té afectació en els productes alimentaris. El consum de la carn i la llet d’un animal infectat no suposa cap perill per a la salut. “Estem treballant en una situació de màxima seguretat alimentària, i creiem que el que cal fer ara per continuar venent aquests productes de qualitat és continuar vacunant”, va afirmar.
D’altra banda, Cabanes va assegurar que els caçadors encaren la setmana de l’isard, que començarà el 15 de setembre, amb bones sensacions. El president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca va destacar el bon control de la població d’isards: “N’hem fet una gestió exemplar i això dona els seus fruits.”
Cabanes també va celebrar l’increment dels caçadors d’entre 18 i 35 anys, un relleu que considera necessari: “La natura s’ha de cuidar i gestionar i si no ho fa ningú, ja veiem el que passa.”
LA CABANA RAMADERA D'ORDINO ES MANTÉ
La cabana bovina de la parròquia està formada per 120 vaques i uns 40 vedells. A la vall de Rialb també pasturen des d’ahir una vintena d’eugues i pollins. “Estem contents perquè el sector aguanta, els pagesos cada dia n’hi ha de més joves, veus noves generacions que es posen a treballar amb el bestiar i això ens omple”, va afirmar Betriu.
Un cop la cabana va instal·lar-se en el paratge on pasturaran en el proper mes, cap a quarts de dues del migdia el mossèn de la parròquia, Joan Fenosa, va oferir una pregària i després va beneir el bestiar. En acabat va començar el dinar: carn a la brasa, amanida i, de postres, un préssec i coca amb formatge.
Els animals peixeran a la vall de Rialb fins que s’acabi l’aliment. Cap a mitjan setembre se’ls tornarà a canviar d’ubicació. Abans que se’ls tanqui als estables per protegir-los del fred, aniran a pasturar a la vall de Sorteny.