BALANÇ COMERCIAL
El comerç alerta que les vendes van a la baixa
El visitant té unes altres preferències pel que fa a la despesa: es gasten el pressupost en restauració o serveis especialitzats
Turistes passejant ahir per l’avinguda Meritxell.
Els comerciants alerten d’una consolidació del canvi de comportament del turista que visita Andorra. Un comportament que ja fa anys que s’assenyala: els visitants omplen els carrers de les vies comercials (l’Eix Central, principalment), però a les mans no hi porten bosses. Avui, aquest visitant té unes altres preferències pel que fa a la despesa: opten per gastar-se el pressupost en gastronomia o serveis especialitzats. L’oferta comercial clàssica que ofereix el Principat (moda, perfumeria, electrònica...) ja no és el focus d’interès. Els comerciants també detecten un canvi en el poder adquisitiu: el pressupost d’avui dia és menor i això fa que les botigues no es vegin plenes, una imatge que sí que es podia donar fa una dècada.
“Tenim un patiment perquè no es ven. I la realitat és que no es ven enlloc”
Home Gallery és una botiga d’electrònica amb trenta anys de trajectòria al centre d’Andorra la Vella, pròxima a l’avinguda Carlemany. El gerent confirma un agreujament del context comercial: “Veus molta gent pel carrer, però no compren. Venen a passejar, es mengen un menú del dia i marxen.” Apunta que la gastronomia guanya terreny al comerç: “Andorra serà un país on només hi haurà restauració.” I remarca que el perfil del turista ha canviat considerablement: “Presumim de torres [les torres d’Escaldes] i youtubers i després el turisme que rebem és d’un nivell baix. Aquí hauríem de tenir un tipus de visitant com el que va a Puigcerdà. Gent amb calés. Això s’ha perdut.” Les vendes que van a la baixa se sumen a un altre punt d’alarma: els lloguers. “Són desorbitats respecte a la realitat de les vendes. Són uns preus que influeixen en la nostra supervivència. Veurem més comerços tancats.”
“Al Pas, quan tanca una botiga, n’obre una altra, sobretot de tabac i alcohol”
Lògicament, el petit comerç és el que més pateix aquesta davallada. Des de la sabateria Mephisto de l’avinguda Carlemany asseguren que el sector “està tocat. Aquí i a tot arreu”. “Després de la pandèmia, els costums han canviat. La gent es gasta els diners en activitats de plaer i menys en botiga”, valoren. Mantenir-se actius en locals cèntrics és la gran dificultat: “El lloguer sempre és una preocupació perquè no baixa mai. Un dels problemes que tenim ara és que els lloguers es disparen perquè hi ha grups de fora que paguen el que faci falta. El petit comerç pateix notablement; ens ofeguen.”
Riberaygua és una de les zones cèntriques d’Andorra la Vella amb una concentració més alta de petit comerç (juntament amb el centre històric). En aquest punt, la tendència a l’alça és una substitució del comerç que tanca per locals especialitzats en serveis (centres d’estètica, barberies...), segons apunta Rosa Pascuet, presidenta de l’Associació de Comerciants de Riberaygua. “Tenim un patiment perquè no es ven. I no es ven enlloc”, manifesta Pascuet, que coincideix amb els altres comerciants a l’hora d’indicar els interessos del visitant d’avui: producte innovador i gastronomia selecta.
També recalca una problemàtica concreta de la zona: “Els carrers no estan ben senyalitzats perquè es vegin les botigues que hi ha a la zona. No sembla que siguem un barri comercial. Sembla que siguem un barri orientat a la gent d’Andorra i no és així. També hem de viure de la gent que ve de fora. El turista també ha d’arribar a nosaltres.” Pel que fa als lloguers, Pascuet no veu bé una regulació dels lloguers per part del comú: “És un tema que cada persona ha de negociar amb el seu propietari. Els lloguers es regulen a partir de l’oferta i la demanda.”
La situació comercial al Pas de la Casa és diferent perquè el context també varia. Al Pas, diu Òscar Ramon, president de l’Associació de Veïns i Comerciants, no hi ha una substitució del comerç per part de l’oferta gastronòmica. “Aquí, quan tanca una botiga, n’obre una altra, sobretot de tabac i alcohol.” El poble també assumeix una gran quantitat de perfumeries: “Tenim la densitat més alta de tot Andorra”. I l’abús dels lloguers és l’element que es repeteix respecte a les parròquies centrals: “Són preus prohibitius. Alguns locals buits no hi ha manera de tornar-los a obrir.”