Els errors tècnics impedeixen les visites mèdiques ‘virtuals’

El primer trimestre de l’any 2021 la CASS va reemborsar unes 26.000 visites no presencials d’atenció primària i prop de 8.800 d’especialistes. Tres anys després, la Seguretat Social n’ha abonat en el mateix període d’aquest any 245 i 22, respectivament. El que va esclatar per necessitat durant la pandèmia amb atenció telefònica als pacients per evitar desplaçaments i eventuals contagis es va voler institucionalitzar a principi de l’any passat amb una eina tecnològica incorporada a la història clínica compartida que suposa un contacte metge-pacient a través d’una videotrucada. Però més d’un any i mig després “no funciona”, afirma el president del Col·legi de metges, Albert Dorca. “La plataforma segueix tenint problemes tècnics i no se’ns ha informat que s’estigui fent res per millorar-los”, afegeix el facultatiu. Unes disfuncions que s’afegeixen al fet que es considera un sistema farragós i complex que es considera una barrera per a les persones amb menys habilitats per a la tecnologia, especialment la gent gran.

El col·lectiu lamenta que la conseqüència sigui que no s’està aprofitant una via que suposa millores per al pacient perquè evita desplaçaments, haver de deixar la feina i esperar torn a la sala d’espera per consultes que podrien ser molt més ràpides o facilitar la vida a qui té problemes de mobilitat. “Hi ha moltes consultes que són de seguiment, que no requereixen la valoració presencial del pacient” i, per tant, candidates a poder fer-se a distància, apunta Dorca. “Si no posem eines per poder-ho fer, qui pateix és l’usuari”, insisteix. Problemes tècnics a banda i malgrat que s’apel·li a la qualitat de l’atenció per justificar per què s’ha optat per un circuit que permeti que metge i usuari es vegin les cares gràcies a la tecnologia, el president del Col·legi apunta als obstacles que suposa per a una part de la població per la bretxa digital. “A partir de 70, 75 anys és complicat gestionar-ho”, apunta. I és que el circuit –si funcionés– implica que el pacient rep un SMS al telèfon mòbil per activar la videotrucada i, un cop finalitzada, se’l redirigeix a una plataforma de pagament. Complexitat a banda, cal que el pacient tingui smartphone. I no sempre és així. “Si la plataforma de videotrucades funcionés sempre és un component enriquidor però el fet de tramitar-ho d’aquesta forma, amb un sistema tan tancat, no deixa marge de maniobra. I si no funciona bé limita les prestacions dels usuaris del sistema públic de salut”, sosté el màxim responsable del Col·legi.

Les que sí que es poden fer amb una trucada telefònica són aquelles catalogades d’intercanvi d’informació i associades a tràmits burocràtics com ara demanar duplicats de recepta perquè ha perdut la que se li va fer al seu dia i que tenen una tarifa més econòmica. En alguns casos s’estaria optant per estirar la seva funcionalitat “per salvar aquest escull de no haver de fer venir per tot al pacient. Però no deixa de ser un ús d’un recurs que no és per això per no perjudicar el pacient”, admet Dorca.