IMMIGRACIÓ
Reportatge esbiaixat sobre Andorra per afavorir l’emigració d’argentins
Argentinos en Andorra demana informar amb prudència sobre el context laboral del Principat
Una noia espera torn a Immigració.
Continua promocionant-se Andorra com un destí modèlic si el que es vol és treballar en un entorn d’estabilitat financera amb un sistema de serveis públics “d’avantguarda”. L’última crida arribava ahir des del diari Clarín. El mitjà argentí dibuixava el Principat com un país on és “senzill instal·lar-se i treballar”, amb empreses que ofereixen sous d’entre 1.500 i 2.600 euros. Segons l’article, Andorra seria una opció de futur que permetria “estalviar” i sumar una “excel·lent qualitat de vida”. Des de l’associació Argentinos en Andorra, però, es vol comunicar prudència. Consideren que aquesta mena d’articles (sumats a les informacions que corren per les xarxes socials, encara més perilloses) generen falses expectatives. Quan un migrant arriba a Andorra i la situació plantejada (sovint inflada) no es compleix, l’impacte és més dur.
“Tenim una gran quantitat d’informació que ho pinta tot molt fàcil, massa fàcil”
“A l’Argentina, el 70% de la població treballa en negre; no tenen registrada la vida laboral”
Clarín suggereix que la política migratòria andorrana és menys rígida que l’aplicada en altres territoris i recorda que aquest any el Govern va “oficialitzar 500 permisos de treball per al sector hoteler”. La millor època per instal·lar-se –apunten– és l’hivern perquè coincideix amb la temporada alta del sector turístic, moment en què el país rep una allau de visitants. A l’hivern, “la neu ho cobreix tot” i les estacions d’esquí i els restaurants “surten a buscar personal addicional”. De la crisi de l’habitatge, però, l’article no en diu res, cap referència.
Marcelo Ponce, president d’Argentinos en Andorra, sosté que “els argentins tenen una imatge molt bona d’Andorra”. Una imatge que, quan arriben, “encara creix més”. Com a punts forts del Principat, Ponce destaca “la seguretat i la tranquil·litat”. Alerta, però, dels missatges que animen a mudar-se al país i, en realitat, són promocions enganyoses que no expliquen la realitat completa. “Tenim una gran quantitat d’informació que ho pinta tot molt fàcil, massa fàcil. Abans potser era més senzill traslladar-se aquí, però amb el temps això ha canviat. El tema de l’habitatge és l’exemple més clar. Arriben històries antigues de com era el país abans i el context és diferent”.
Administrativament, també s’han viscut canvis: “Molts argentins, quan arriben a Immigració, veuen que no tenen els requisits necessaris. Les xarxes han creat molta confusió en aquest sentit. La gent es pensa que és fàcil accedir al país i aconseguir un permís. Viuen l’impacte entre la il·lusió i la realitat”.
Ponce és coneixedor de casos en què un migrant ha hagut de tornar a marxar perquè no ha pogut aportar els requisits necessaris, especialment els documents que acrediten experiència professional: “A l’Argentina, el 70% de la població treballa en negre, per tant, no tenen un registre de la seva vida laboral”. “No són molts el que viuen una situació d’aquest tipus, però quan passa és trist. Fan un esforç molt gran per venir aquí, arriben amb moltes ganes de començar una vida nova.” Ponce, però, diu que “el problema és de l’Argentina, no té res a veure amb Andorra”. Hi ha una manca de cultura burocràtica: “No estan acostumats a aportar documentació, a certificar qüestions personals. Si vius a l’Argentina, això potser no és un problema, però quan vols emigrar sí que l’és”. Quan els argentins migrats al Principat aconsegueixen superar la barrera burocràtica, troben ocupació amb certa rapidesa i “avancen al ritme que la feina els permet”. “Miren de continuar formant-se i, si poden, reagrupen la família”.
Actualment, a Andorra hi ha instal·lats gairebé 3.200 argentins amb permís de residència i treball. La comunitat arriba fins als 5.500 si comptem els treballadors de temporada.