Riba defensa l'ajuda de la UE a Andorra per afrontar els reptes de la globalització

Landry Riba, en el marc de la seva ponència a la 37a Diada d'Andorra a la 56a Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent ha remarcat que "la Unió Europea pot actuar com un catalitzador per ajudar un petit estat com Andorra a aprofitar les oportunitats que ofereix la globalització, proporcionant accés a un mercat interior ampli i integrat, que facilita el comerç, la mobilitat laboral i la transferència de tecnologia". D'aquesta manera, Riba ha volgut centrar molt especialment la seva intervenció en abordar si l'acord d'associació és un instrument que fa Andorra més o menys vulnerable a la globalització i la conclusió és clara: "És un instrument que ens permet aprofitar millor les oportunitats d'aquesta mundialització tot dotant-nos d'eines que ens ajuden a protegir-nos dels efectes perversos que se'n desprenen".

El secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea ha manifestat que des del punt de vista econòmic l'acord d'associació "connecta" Andorra amb un mercat més ampli i a més "ho fa de manera igualitària", ja que les regles de joc, ha recordat, seran comunes. També ha afirmat que fins al moment "la capacitat d'atraure inversió estrangera també ha estat limitada per la falta d'un marc jurídic equivalent". En aquest sentit, ha ha defensat que l'acord ha de servir per treure talent nacional i "desenvolupar projectes emprenedors que ara no són possibles". L'alternativa, ha assegurat, "és seguir disposant d'una legislació pròpia que no evita els efectes nocius de la globalització, però n'allunya les oportunitats".

Riba ha defensat els avantatges de la lliure circulació de persones i ha reivindicat que l'acord serviria per enfortir la posició d'Andorra. En quant als dubtes sobre la pèrdua d'identitat que podria suposar aquest encaix a Europa, Riba ha defensat d'entrada que "és la globalització, i no la Unió Europea, qui erosiona les cultures i identitats" i també ha posat l'accent en el fet que "a mesura que més avança la globalització, més moviments conservadors apareixen. En aquest aspecte, Andorra tampoc n'ha viscut al marge". 

Els economistes valoren els pros i contres de l'acord

A l'acord d'associació s'ha referit també el degà del col·legi oficial d'Economistes d'Andorra, Antoni Bisbal, que ha volgut incidir en el fet que al país hi hagi dos corrents entre els detractors i els favorables. Bisbal ha recordat que "mentre que els beneficis del creixement turístic, un sistema financer internacionalitzat i la modernització tecnològica han estat significatius, el país també ha hagut d'enfrontar-se a reptes com la vulnerabilitat econòmica i la pèrdua de tradicions locals" i ha afegit que la possible adhesió a la UE "representa una nova etapa en aquesta transformació, que podria aportar encara més beneficis econòmics alhora que planteja nous desafiaments".

Demòcrates defensa els avantatges de la globalització

La consellera general demòcrata Meritxell López, ha manifestat que "són innegables els avantatges que ha aportat la globalització pel progrés de la societat i de l'economia d'Andorra" però ha alertat que "també cal estar atents als reptes i amenaces que aquesta comporta".  

FEDA recorda l'adopció al cabal comunitari energètic

Sobre la globalització en el món de l'energia ha parlat el director general de FEDA, Albert Moles, que ha recordat que Andorra s'ha vist afectada en els darrers anys per diferents aspectes, com la guerra d'Ucraïna, que han tingut un impacte en els preus de l'energia. En quant a l'acord d'associació, Moles ha recordat que Andorra haurà d'adoptar el cabal comunitari en matèria energètica, "posant el país al nivell de la resta de països".

Andorra Telecom apunta els riscs en matèria de telecomunicacions

En l'apartat de ponències no presencials cal destacar l'aportació del director general d'Andorra Telecom, Jordi Nadal, que ha alertat que en matèria de telecomunicacions, davant la globalització caldrà "vetllar per no quedar 'en el costat dolent' de l'escletxa digital", un fet que pot venir no per manca d'infraestructures o tecnologia sinó pel fet de "ser percebut com un país rar, amb manca de seguretat jurídica, on no compensi a una gran corporació córrer el risc per a tan pocs usuaris potencials d'oferir els seus serveis".

Campuzana posa en valor les universitats privades

També entre les aportacions no presencials cal destacar la del director del departament d'Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica Govern, Xavier Campuzano, que ha exposat que són les universitats privades "les que majoritàriament estan liderant la innovació metodològica". I ha defensat que el país, amb l'obertura a la implantació d'universitats privades iniciada ara fa uns anys "va iniciar un camí cap a aquest nou paradigma d'oferta universitària global, multilingüe, moderna i innovadora. Tot això sense oblidar els estàndards de qualitat" que deriven de l'espai educactiu europeu i els que estableix "l'AQUA que és el principal garant i avaluador".