DIADA ANDORRANA A PRADA
Andorra Telecom ha ingressat 551 milions pel ‘roaming’
La primera entrada econòmica és del 1998 amb 1,86 milions d’euros i el pic es va assolir el 2016 fregant els 50
La presidenta de la SAC, Àngels Mach, amb Jordi Casassas, de l’UCE.
La diada andorrana que un any més va acollir la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent va abordar ahir la globalització des de múltiples perspectives: econòmica, política, energètica, educativa o amb relació a les telecomunicacions. Sobre aquest darrer àmbit, una ponència no presencial del director d’Andorra Telecom, Jordi Nadal, va revelar l’impacte que ha tingut la itinerància en els comptes de la companyia des que es va signar el primer contracte l’any 1998 i es van ingressar els primers 1,86 milions. Des de llavors i fins al tancament del 2023, 551,4 milions.
L’estrena del roaming a finals del 90, va recordar Nadal, va suposar una petita revolució perquè implicava que els telèfons mòbils es poguessin fer servir a tot arreu. Per a Andorra, va afegir, “va tenir un doble impacte positiu. Per una banda, ja no calia ser, a efectes de telecomunicacions, una extensió de territori espanyol, sinó que érem un país més que implementava l’estàndard. I per una altra, l’impacte econòmic, que va ser majúscul”. I és que Andorra com a destinació turística donava un servei “molt valorat” per innovador encara que també “molt car”. Els ingressos van arribar al pic l’any 2016 vorejant els 50 (49,77 concretament). La generalització d’internet als dispositius mòbils havia estat un efecte a l’alça. Des de llavors la partida ha anat baixant fins als 19,85 milions amb què es va tancar l’exercici de l’any passat.
I sobre internet Nadal va puntualitzar que l’expansió ha estat desigual però que el Principat “està en una situació privilegiada respecte a aquesta escletxa digital” perquè “la connectivitat és de les millors del món tant a nivell de velocitat, tecnologia emprada, resiliència i capil·laritat”. Les mancances, va admetre, estan encara en la facilitat per fer gestions dins del país. Però en la globalització digital tenen molt a dir les grans multinacionals i ho va exemplificar: “Si Apple decideix unilateralment un dia que els iPhones no han de funcionar en cobertura andorrana, ho pot fer tècnicament de manera molt ràpida, i ningú hi pot fer res”. A més, hi ha l’obstacle de ser un territori petit i que les multinacionals no el vegin atractiu per implantar els seus serveis. Per això “és de vital importància treballar les bones relacions no només amb els altres països del món, també amb aquestes grans corporacions privades” i “vetllar per no quedar en el costat dolent de l’escletxa digital”, va subratllar.
UN CONCEPTE DE NEUTRALITAT QUE "HAVIA QUEDAT DESFASAT"
LA CEA DEFENSA UNA "TERMINAL ANDORRANA" A L'AEROPORT
“Zones franques per a activitats d’alt valor afegit i infraestructures de comunicació són dos dels exemples en els quals es pot concretar l’àrea econòmica especial”, va recordar Cadena, que va afegir que “una Andorra amb més lligams amb els països europeus, una Andorra més internacionalitzada, una Andorra més globalitzada serà, sens dubte, una Andorra més interdependent, però a la vegada també una Andorra més forta”.
El president de la CEA va afirmar, a més, que l’acord d’associació amb la UE “ha de ser per a Andorra la porta cap al món globalitzat, la manera d’accedir als mercats globals d’una manera ordenada”. Cadena va advertir, però, que si bé aquest acord ha de ser “una palanca molt important, molt transversal”, per si sol “no canviarà la realitat ni portarà la tan anhelada diversificació de l’economia”.
Per aquest motiu, defensa que si l’acord acaba prosperant s’hauran de “saber trobar projectes que encaixin en aquesta lògica de fomentar la interdependència i créixer gràcies a la cooperació amb els veïns”. L’empresari va apel·lar a l’àrea econòmica especial Andorra-Pirineus “que fa una dècada van presentar Antoni Pol i Joan Ganyet i que des del primer moment va comptar amb el suport de la Confederació Empresarial”.